Les anàlisis històriques queden cancel·lades davant l´evidència que Espanya s´enfronta a la seva primera vegada:
La primera vegada en què un ciutadà arriba a president sense ser diputat.
La primera en què un partit arriba al Govern amb menys de cent diputats.
La primera en què triomfa una moció de censura.
La primera en què un ciutadà arriba a la Moncloa sense investidura.
La primera en què un president del Govern és desallotjat per diputats que havien facilitat la seva investidura.
La primera en què el crucifix i la Bíblia desapareixen durant el jurament.
La primera en què un partit vota els pressupostos d´un Govern i a la setmana següent fa caure el Govern susdit.
La primera en què un ciutadà arriba a president del Govern sense la formalitat d´haver estat proposat pel Rei.
La primera en què el president supera el metre noranta d´alçada.
La primera en què un candidat va suspendre en la investidura, per ser investit després sense aquest tràmit.
La primera en què un candidat es va enfrontar al Rei i es va negar a sotmetre´s a la investidura, fins que va decidir provar-ho després d´unes noves eleccions.
La primera en què una legislatura amb president investit no arriba ni als 700 dies des de fa quaranta anys.
La primera en què una legislatura ni tan sols va aconseguir investir un president.
La primera en què es van succeir dues eleccions generals en un termini de tot just mig any.
La primera en què un català, creador d´un partit a Catalunya, encapçala les enquestes per governar Espanya.
La primera en què la frase «he après dels meus errors» la pronuncia el guanyador de la moció de censura, i no el seu perdedor.
La primera en què els diputats del partit del president del Govern el voten amb menys entusiasme que els parlamentaris de formacions limítrofes.
La primera vegada, però n´hi haurà més.
