Pedro Sánchez ha estat el primer president a prometre el seu càrrec en absència de símbols com la creu. És un fet històric que sembla coherent amb les seves declaracions, on es defineix com a ateu i com a ferm defensor d´un estat laic que vol aprovar la Llei de Llibertat Religiosa i de Consciència, transformar el Valle de los Caídos en un Memorial de les Víctimes de la Guerra Civil, retirar la religió dels col·legis públics i revisar el Concordat amb el Vaticà.
Ambiciosos projectes de secularització per resoldre en dos anys de mandat que queden de la legislatura. (Feina tindrà!)
La secularització com a moviment de la raó il·lustrada, va ser necessària en un moment de la història que la gent vivia enclaustrada dins una cosmovisió del món prenyada per la religió i ordenada pels seus jerarques. Ara no és així! No cal que l´espai de pensament absolut que ocupava la religió, l´ocupi ara el laïcisme.
Respecto, la decisió personal del president Sánchez de trencar amb la tradició de prometre el càrrec davant el Sant Crist.
Tanmateix -deixi´m-ho dir-, aquest gest, d´excloure la simbologia de la creu, vingut d´un governant, sempre vol dir coses i el que diu, pot ser objecte de discrepància. En conseqüència, em permeto dir ben alt que discrepo i ho trobo tan innecessari, com inoportú!
En primer lloc perquè, en el context de la cultura espanyola i europea, en general, la creu, no coacciona ni molesta a ningú. En cas contrari ens estaríem molestant els un al altres, amb signes diferents. Així s´ha pronunciat el tribunal d´Estrasburg quan algú ha demanat retirar de llocs públics el Sant Crist.
Els símbols com la creu que esdevenen «símbols col·lectius», manifesten les representacions d´una col·lectivitat que expressen les dimensions històriques, els valors i les creences d´aquest poble. Sentiments i creences, dignes de ser respectats.
Per aquesta raó, em pregunto:
La creu, com a símbol, no expressa els valors de llibertat, fraternitat, justícia i solidaritat que també defensen i proclamen els postulats socialistes? Aleshores, per què restar i no sumar?
Faci cas, senyor president, del filòsof, Habermas, marxista crític quan diu als laïcistes fonamentalistes: «... si volen una societat en pau, presteu atenció a l´inesgotable potencial de la semàntica religiosa» ( del discurs a la recepció del premi de la Pau, concedit pels llibreters alemanys).
Bona falta li faran, senyor president, les organitzacions religioses que s´identifiquen amb la creu, per reconduir una convivència en pau.
Una pau que segons publica la revista Es Global, d´aquest mes de juny, «L´index de pau global 2018», l´índex ha disminuït globalment, i que Espanya és el quart país que ha empitjorat més i és el pitjor de la Comunitat Europea, passant del lloc 20 al 30. Situant-se en la mitat inferior dels països d´Europa. Aquest descens es deu sobretot a l´impacte del terrorisme, especialment el succeït a Barcelona i a l´ambient polític pel deteriorament democràtic i la vulneració de drets fonamentals.
Convivència en pau i justícia social, entenc que han de ser les polítiques i accions que haurà d´emprendre el govern socialista. Confio que per aquest programa, no es deixarà portar per rampells laïcistes, excloents i que sabrà veure el fet religiós en positiu. Essent com són, organitzacions que d´atendre als desvalguts i treballar pel foment de la pau, en saben un niu!
Fer una aposta per l´espiritualitat, ser receptiu a la presència de la transcendència com la creu i el convenciment que les vides s´enriqueixen amb la recerca de l´absolut, no es trair el laïcisme. Així ho ha expressat el president francès Emmanuel Macron que anima als catòlics a no quedar-se al marge del debat polític, a participar en l´escena francesa i europea en defensa dels valors que creuen, «a retrobar el gust i la sal del paper que sempre han exercit».
Per a molts (som milions i milions), el símbol de la creu ens inspira i ens motiva a treballar per la pau social, basada en el respecte dels drets humans i la justícia social.
President Sánchez! Sis plau, no arraconi, ni menystingui la força simbòlica de la creu!
Desitjo i confio que darrere aquest gest de postura estètica laïcista, hi haurà un veritable afany, amb lleis i accions que procurin, llibertat, justícia, veritat i solidaritat. Tots els símbols, i pedagogies, seran necessaris per moure els ciutadans vers aquests nobles, imprescindibles, objectius.
