Els llacistes pretenen que els periodistes escriguin només el que ells volen, que els polítics de tots els partits opinin només com ells volen, que a l'escola els mestres ensenyin només el que ells volen, que la policia actuï només quan ells volen i contra qui ells volen, que a la universitat se celebrin només els actes que ells volen, que les places duguin el nom que ells volen, que als pobles onegin només les banderes que ells volen, que els treballadors facin vaga quan ells volen i que la gent pugui anar a la platja amb tranquil·litat només quan ells volen, o sigui quan decideixen no anar-hi a plantar creuetes. Ara arriba el lògic següent pas: que els xefs cuinin només per a qui ells volen.

El Mas Marroch, dels germans Roca, acollirà el sopar de la Fundació Princesa de Girona. Pel llacisme, això és un insult. Segons sembla, abans d'acceptar un encàrrec, els Roca -i qualsevol altre restaurador, però més ells- han de demanar permís. Millor encara, a l'inici de cada exercici haurien de rebre de mans dels llacistes la llista de gent a qui no poden servir cap àpat, ni tan sols un gelat al Rocambolesc. La llista estaria encapçalada pels Reis, però hi seguirien policies i guàrdies civils -tenen sort els Roca que no els han fet pintades com al càmping Illa Mateua-, funcionaris del govern central, periodistes desafectes al règim processista, esportistes que hagin defensat la selecció espanyola i, ja més endavant, ningú que no pugui demostrar puresa de sang. Catalana, per descomptat. Mentre es resol la qüestió de l'ADN, n'hi haurà prou obligant tothom que va al restaurant a cantar Els Segadors.

Els atacs als Roca coincideixen -a vegades les casualitats són reveladores- amb la idea de l'ANC d'elaborar una llista d'empreses afectes al règim, cosa que en realitat significa fer una llista de les desafectes. És de suposar que a aquestes darreres els pintaran una creu de David groga -volia dir un llaç groc, no sé en què estava pensant- a la façana. Pel que fa a les forces de xoc, els CDRs, estaria bé uniformar-los amb camises pardes, a poder ser dissenyades per Hugo Boss. Per deixar les coses clares, dic.

No hi ha dubte que si aquesta colla hagués aconseguit la república, ara viuríem en una Arcàdia feliç: tothom pensaria el mateix. Ai del que no.