En la nostàlgia es barregen la tristesa i el plaer. Pensem en un instant del passat en què vam ser feliços o, com a mínim, així ho recordem nosaltres, i ens assalta el desfici, perquè aquella alegria es va extingir. La memòria ens trasllada a espais i situacions, amb persones, beguda, drogues, música o altres elements que desencadenen aquest patiment nostàlgic. No és cap malaltia ni condició psíquica o mental patològica; amb tot, els seus símptomes són reals. El sentiment de pèrdua porta aquells que l'experimenten a desitjar estar en un altre lloc i en una altra època. Però, si es donen les mateixes circumstàncies i supòsits que van motivar aquell benestar, es pot generar la il·lusió del retorn. I això és un negoci. El negoci de la nostàlgia que cristal·litza quan proporciona eufòria. Aquest és l'estat mental al qual ens elevem quan conflueixen al nostre cervell un benestar intens i una excitació desacomplexada. S'hi arriba a través de diferents vies: una bona notícia, l'orgasme pur, alguna substància estupefaent Així doncs, no existeix sense una satisfacció franca. Hi ha una eufòria perillosa; és un símptoma característic dels episodis maníacs dels pacients de transtorn bipolar. Però l'altra eufòria, la sacsejada de felicitat que catapulta la veu al crit i congela la rialla orgullosa, la vol retenir tothom.
