La població d'Anglès vol saber què ha de fer o com ha d'actuar davant una inundació sobtada provocada pel trencament de la presa de Susqueda. Per això, l'equip de govern (CiU-AM) ha demanat al Consell Comarcal de la Selva que actualitzi el pla d'emergències local i incorpori un protocol d'evacuació. «Sabem que és improbable que passi, però mai se sap i volem estar preparats», explica l'alcaldessa, Àstrid Desset.

L'alarmisme relacionat amb aquesta hipotètica situació va saltar el setembre passat, quan un terratrèmol de 3,6 graus de magnitud va sacsejar tota la comarca, despertant entre els veïns antics temors relacionats amb aquesta infraestructura. El grup municipal PAU d'Anglès va plantejar llavors la possibilitat de realitzar un simulacre d'evacuació per saber com caldria actuar davant una catàstrofe relacionada amb aquesta obra. «No se n'ha fet mai cap i, tot i que és molt difícil que passi, encara no sabem ni cap on hauríem d'anar», va exposar en aquell moment el portaveu del PAU, Pere Espinet.

A més, en un article publicat el desembre a Diari de Girona, la companyia Fecsa Endesa, a qui pertany aquesta presa que fa gairebé mig segle que funciona, va reconèixer que tot i que el pla d'autoprotecció està redactat, resta pendent d'aprovació per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquest document és el que estableix la guia i el protocol a seguir -sobretot per minimitzar els danys a nivell intern- en cas d'emergència. «En una junta local de seguretat que vam fer el febrer vam plantejar tots aquests dubtes i ens van explicar tots els sistemes de seguretat que tenen muntats», subratlla l'alcaldessa. Segons Endesa, existeixen més de 300 sensors que permeten detectar moviments o anomalies.

Tot i això, més d'un mes després d'aquella trobada, el departament d'Interior de la Generalitat va fer arribar al consistori un mapa d'inundació progressiva en cas de trencament «total, sobtat i sense preavís» de les preses de Susqueda i del Pasteral. Un document elaborat el 2007 que l'Ajuntament va compartir a través de les xarxes socials i en el qual s'especifica que si ambdues preses es trenquessin de manera sobtada quan estiguessin plenes, es disposaria «d'entre 10 i 15 minuts» per actuar i anar cap al Puig Bell, el Col·legi Pompeu Fabra, els pous de les aigües o els camps de dalt del carrer Nou.

«El que demanem al Consell Comarcal és que, amb aquestes dades, actualitzin el nostre pla d'emergències local i ens especifiquin què s'ha de fer a Anglès en cas de trencament de la pressa», assenyala Desset, tenint en compte que aquest mapa es va elaborar fa deu anys.

El consistori recorda, però, que «la hipòtesi» d'un trencament total i sobtat «és molt remota», ja que les preses disposen de sistemes de seguretat, càmeres de vigilància i sensors que alertarien amb anterioritat i donarien temps suficient per evacuar totes les poblacions afectades o bé anar buidant progressivament l'embassament.

Els casos més hipotètics, però, a vegades s'acaben fent realitat. Això és el que va passar aquest mes de febrer al nord de Califòrnia (Estats Units) on es van haver d'evacuar gairebé 200.000 persones per perill de desbordament de la presa d'Oroville, després que resultés danyat un desguàs de la instal·lació.