El jutjat penal 4 de Girona ha absolt la monja de la residència de gent gran Casa de Repòs de les Germanes de la Santa Creu d'Arbúcies acusada de maltractar residents. La jutgessa considera que cap de les acusacions a les que s'enfrontava la monja, que va ser directora del centre de l'any 2003 al 18 de desembre de 2008, ha quedat acreditada, motiu pel qual l'ha absolt. La sentència no és ferma, de manera que es pot recórrer.
El fiscal acusava la monja d'un delicte de violència física i psíquica habitual en l'àmbit de la violència domèstica i de set delictes de maltractament en l'àmbit de la violència domèstica, pels quals demanava dos anys de presó pel primer delicte i nou mesos per cadascun dels set restants.
L'acusació particular atribuïa a la dona un delicte de violència física i psíquica habitual i un delicte d'homicidi per imprudència greu per negligència professional, pels quals demanava un conjunt de sis anys de presó i una indemnització de 34.463,36 euros per a la filla d'una resident per la seva mort i 12.000 euros pels danys morals.
La defensa de la monja, exercida per Esteve Ribas, i la de la Congregació Germanes Hospitalàrias de la Santa Creu, exercida per Antoni Sant, en sol·licitaven l'absolució.
La denúncia que va iniciar el cas és del 22 de gener de 2009, quan la filla d'una resident que va morir el juliol de 2008 va denunciar tracte violent, humiliant i vexatori de la monja vers la seva mare, com ara agressions físiques i que li cridava. Segons la sentència, «de la prova practicada no queden acreditats els fets» denunciats, «ni la participació de l'acusada en aquests incidents».
Sobre la mort de la mare, el diagnòstic que en va fer l'hospital Josep Trueta era «un possible intent de suïcidi». Segons la sentència, «no queda acreditat que (la resident) morís a conseqüència d'una mala conducta o un mal exercici de l'acusada en la seva tasca de directora del centre, ni que no adoptés els mitjans necessaris per evitar que (la difunta) suposadament s'intentés suicidar tirant-se per la finestra».
La denúncia també posava de manifest que l'acusada maltractava físicament i psicològicament altres interns. Cap cas ha quedat acreditat que passés, segons la sentència, que entén que «només ha quedat acreditat que l'acusada podia tenir un caràcter fort, dominant, autoritari o, inclús, insuportable, però això no implica de forma automàtica que hagués comès els delictes» pels quals l'acusaven.
