es autoritats, empresaris, gestors, etc., que el passat 30 de juny es varen acostar als lloretencs jardins de Santa Clotilde, van poder gaudir també de l'esplèndid aspecte que presenten els parterres i la rotonda del vial que condueix fins a la finca. Una explosió d' Agacanthus (liles i blancs) a la que personalment donaria el primer premi -de bellesa- en un hipotètic concurs entre les nombroses rotondes que hi ha entre Blanes, Lloret i la carretera que les comunica.

La delegació de representants polítics (un dels últims actes del cessat conseller Baiget) i empresarials, no va anar, però, a Santa Clotilde a veure plantes i flors. Hi van anar a signar un conveni a quatre bandes: Ajuntament, Generalitat, Patronat de Turisme de la Diputació i Mesa del Turisme. Un conveni, gràcies al qual Lloret de Mar rebrà 3,7 milions d'euros per desplegar un pla de reconversió. Un pla que té com a objectiu millorar infraestructures de tot tipus (públiques i privades) per seguir posicionant Lloret com a municipi capdavanter del turisme estatal i internacional. El que més m'ha cridat l'atenció de tot el que he escoltat sobre aquesta positiva notícia, és la voluntat d'entesa i col·laboració entre les dues parts: la institucional i la particular. No sempre ha estat així, ni ha estat tan clara. Ni en declaracions ni en fets. Massa sovint, els interessos d'una part dels empresaris lloretencs i la voluntat de l'administració, apostant per un creixement equilibrat, sostenible i de qualitat, han circulat per camins divergents. Ara sembla que aquest pla sumarà voluntats i esforços. Sens dubte, compta amb una dotació econòmica remarcable per concretar-lo. En dos o tres anys podríem veure resultats concrets i positius. Així sia!

Una mica enllà de Santa Clotilde, el paratge de Santa Cristina no ofereix rotondes d' Agacanthus però sí un aspecte cuidat, net, i polit (recinte i entorn). Fruit del bon treball de l'Obreria que, amb els ingressos que proporciona el pàrquing durant l'estiu, realitza tasques periòdiques de neteja i condicionament. Del tram Santa Cristina-Sant Francesc (Cala Bona) els en parlaré un altre dia. Perdut des de fa temps l'encant urbà de les dues viles, als lloretencs i, sobretot, als blanencs, aquests sis o set quilòmetres de franja costanera entre una vila i l'altra, representen el penúltim actiu «costabravenc» que ens queda.