Transcorreguts més de 40 anys del cop d'Estat a Xile que va enderrocar el seu avi Salvador Allende, la directora Marcia Tambutti Allende creu que ha arribat el moment de recuperar les imatges i memòries de la vida quotidiana perdudes amb el cop i submergides sota la transcendència política del seu avi, l'exili a Mèxic i el profund dolor de la família.
El resultat de la seva tasca de recerca és Allende, mi abuelo Allende, un documental que trenca el silenci de la icònica família del president i que Canal + Xtra estrena demà a la nit, a partir de les 22.00h. Premiat amb el guardó a Millor Documental en la quinzena de realitzadors del Festival de Canes de l'any passat, el film proposa una mirada aguda i pròxima, que intenta trencar el silenci sostingut per dècades en tres generacions.
Tambutti va tornar a Xile el 2007 per recollir els testimonis de la seva família sobre la faceta més personal del seu avi. Així, la directora esbossa un retrat familiar sobre la complexitat de les pèrdues irreparables i el paper de la memòria al llarg tres generacions d'aquesta icònica família. Una intimitat compartida que arriba a l'espectador fent-lo sentir part de la pròpia família, de les seves ferides, dels seus pensaments i d'una profunda tragèdia que va marcar les seves vides.
Encara que, segons ells mateixa ha explicat, la intenció inicial era buscar un enfocament personal, Tambutti va entendre aviat que el viatge de la seva família reflectia d'alguna manera el que Xile havia viscut les passades quatre dècades. Els anys foscos de la dictadura, la tristesa per haver perdut els éssers estimats i també la democràcia o la ràbia per la impunitat per als assassins i torturadors marquen part d'aquest retrat familiar.
