L'espai Imprescindibles de La 2 de Televisió?Espanyola estrena aquesta nit, a les 20.55 hores, el documental Brossa, poeta transitable, una producció de RTVE, dirigida per Manel Arranz i Soledad Gomis, que repassa la trajectòria de l'autor, s'acosta als diversos àmbits de la seva creació i se centra en els seus poemes objecte. És la disciplina amb la qual va aconseguir més projecció, encara que en va conrear també moltes altres com la poesia literària, el teatre i l'escultura pública.

Per a Joan Brossa (Barcelona, ??1919-1998) la poesia era una aventura oberta que va voler recórrer a través de totes les disciplines possibles: poesia literària, poesia escènica (teatre), cinema, poemes visuals (obra sobre paper), poemes objecte (arts plàstiques) i poemes transitables (escultura). Brossa, poeta transitable se centra en la seva producció plàstica, però treu el cap també a la resta de camps creatius

El fil conductor del documental és el mateix Joan Brossa, a través de diversos programes que se li van dedicar a la televisió pública. Per a això, el film rescata de l'Arxiu de RTVE entrevistes i reflexions que va fer en el zenit del seu reconeixement com a creador plàstic. Tampoc falten els testimonis d'aquells que el van acompanyar en el seu camí creatiu.

La primera notícia pública de Brossa és com a membre del grup avantguardista creat al voltant de la revista Dau al set. Allà va coincidir amb creadors com Antoni Tàpies (al que li uniria una llarga amistat), Joan Ponç i Arnau Puig. Amb els anys, va obtenir reconeixement individual, encara que no sempre en els àmbits que més estimava. Mai va deixar de ser poeta literari, com destaquen Glòria Bordons, directora de la Fundació Joan Brossa, i Manel Guerrero, el seu antòleg.

La creació plàstica, en què va aconseguir més projecció, va ser un àmbit en el qual es va endinsar amb l'estímul i ajuda d'amics del seu entorn, com els artistes Frederic Amat i Perejaume. Brossa gairebé mai va crear els seus objectes. Per a ell l'important era la idea. La seva plasmació física la deixava en mans d'altres, bàsicament dels seus galeristes: Carles Taché, Joan de Muga i Miguel Marcos. Tots ells participen en el documental i ajuden a traçar el recorregut plàstic del poeta