Els propietaris dels boscos fa anys que reclamen una normativa que reguli l'hàbit de caçar bolets, perquè el sector cada vegada disposa de menys ajuts provinents de la Generalitat, mentre que se'ls exigeixen les mateixes tasques de manteniment de camins i de l'estat dels espais. Ara bé, segons ha denunciat el responsable de l'àrea tècnica del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Tussell, a tota aquesta problemàtica de falta de recursos cal afegir-hi la popularització recent de la tendència d'anar a buscar bolets, que només ha fet que empitjorar l'estat dels espais forestals privats de Catalunya. Per aquest motiu, des del Consorci es reclama constantment al Departament de Medi Ambient una regulació que permeti revertir l'activitat en el mateix espai forestal.
"Fa més de tres anys que va començar un accés ferotge als boscos, però malgrat la nostra reivindicació no hi ha resposta per part de Medi Ambient, és un tema que sempre queda sobre la taula, com els dels agents forestals" explica el tècnic del Consorci com a resum global de la negociació realitzada últimament amb la Generalitat. I la queixa per part d'aquest col·lectiu no és exagerada, ja que Tussell assegura que amb la falta de recursos econòmics motivada per una nul·la política d'ajudes vers aquestes zones vegetals i la ?sobrefreqüentació dels boscos, les zones forestals catalanes ja no rendeixen.
"Cal legalitzar l'ús dels boscos i, concretament, l'hàbit de caçar bolets perquè ha canviat molt respecte a temps enrera", remarca Tussell, mentre es referix a la cura amb què es tractaven els boscos i el nombre i el tipus de persones que abans es dedicaven a caçar bolets.
Regulació complexa
Una de les problemàtiques amb què es troba el sector, tant el consorci com les associacions de micologia, és la complexitat d'una regulació d'aquest tipus, motiu pel qual insten els experts del Govern a buscar una solució consensuada. En aquest aspecte Tussell reconeix que els propietaris desconeixen quina ha de ser aquesta normativa, però des de la seva perspectiva reclamen que el que necessitarien és una llei que permeti recaptar diners per tal que aquests fossin reinvertits en el manteniment dels boscos.
Una de les propostes del Consorci és que hi hagi la possiblitat de crear una llicències com les de caça, amb una taxa diners que serviria per cuidar els espais on, precisament, creixen els bolets que "comporten un moviment econòmic molt important que mai s'ha comptabilitzat i que sempre s'ha mantingut en un negoci en negre" va denunciar Tussell com a frase concloent.
Tot i que no coincideixin en propostes, Consorci i Associacions micològiques sí ho fan en reclamar una necessitat d'ordenar l'activitat.
"Tard o d'hora s'ha de regular la massificació, però amb una normativa que estimi el bosc, perquè avui dia hi ha una munió de gent i el malmeten" destaca el presient de l'Associació de Micologia de Catalunya, Josep Girbal.
Qui coinideix plenament en aquest aspecte és el president de l'Associació Micològica de Girona, Miquel Àngel Pérez, que considera important incidir en el fet que "qualsevol regulació hauria de tenir en compte als bolets com a part nostre patrimoni natural", ja que ningú té en compte la seva funció al bosc ni reflexiona sobre aquesta, independenment que les espècies siguin o no siguin comestibles. I és que precisament una de les accions que fa més mal al bosc és l'accés indiscriminat i irrespectuós per aquests espais naturals. Així ho concreta Girbal quan critica el fet que ara tothom va gairebé en cotxe fins a on surten els bolets, a diferència d'abans, que s'anava a peu o es deixava el cotxe lluny, a la carretera.
En el que no coincideixen propietaris i micòlegs és en la possibilitat d'establir una regulació que fixi un pagament. És a dir, mentre que d'una banda es veuria amb bons ulls la provisió de llicències per aconseguir fons econòmics amb els quals reinvertir als boscos, per l'altra s'opina que "fer pagar és molt impopular, ja que estem acostumats als boscos oberts i les llicències no asseguren que la gent sigui respectuosa" va expressar Girbal. Ell mateix, però, matisa que "no cal imposar un pagament a ?tothom, però sí instaurar una càrrega fiscal als que exploten els boscos i en treuen un benefici comercial", no als que hi van de passeig.
Els micòlegs apunten que en alguns punts d'Espanya es porten a terme mesures, com a l'Aragó, on es posen sancions però en ocasions arriben a ser "excessives", mentre que en alguns punts d'Europa es permet la venda lliure però se'n limita el pes.
