Pobles embolcallats per la fredor del glaç i la foscor del cel quan el capvespre deixa pas a la més negra obscuritat. La gent reclosa a les cases, a la penombra de les espelmes, indignada que no resignada. Vuitanta hores sense corrent elèctric: de dos quart de cinc de la tarda del dilluns fins a dos quarts de dotze de la nit del dijous. Lloret, al sector de Fenals, ha patit aquesta descurança i altres zones encara estan sense llum o en una situació precària.Un poble que lluita per ensorrar els tòpics de la desqualificació sobre el tipus de turisme, que va a la recerca de nous horitzons, s´estimba per una apagada general que fa enrabiar els veïns per la incompetència i la incapacitat d´una companyia subministradora: Endesa, que té llicència per tallar l´electricitat si hom deixa de pagar un rebut.

Una empresa, amb un 92,1% de capital italià, que ha obtingut l´any 2009 un benefici net al mercat ibèric de 2.759 milions d´euros per la distribució i la generació d´energia elèctrica. La societat anònima sosté que destina grans sumes al manteniment de la xarxa espanyola de 305.087 quilòmetres de línies, de 988 subestacions i de 119.880 centres de transformació. Com creure´s aquesta afirmació si reestructura la plantilla i disminueix en un 44,2% (de 398 a 222 milions d´euros) les despeses per serveis externs? A més, per encobrir la seva desídia, condiciona qualsevol inversió a la posada en marxa de la MAT quan les línies trinxades són de mitjana tensió. Embolica que fa fort! El motiu no deu estar en la gasiveria d´un servei públic privatitzat? De fet, la seva eficiència i eficàcia no s´ha vist ni en la prosperitat ni en l´adversitat, ni en la salut ni en la malaltia. Davant tal joc de despropòsits, és lògica la indignació general. També els alcaldes treuen foc pels queixals, alhora que guanyen punts en encapçalar les queixes dels veïns, deixats de la mà de déu pel govern de la Generalitat i per la desinformació practicada per Endesa.

El ciutadà, emprenyat per tant desgavell, se´n va fins al poble veí que, a sis quilòmetres, apareix il·luminat com un arbre de Nadal. Allà compra pa, carn, peix o piles als comerços que fan l´agost al mes de març. Ja de nit, a la tornada cap a Lloret, escolta per la ràdio que el Parlament de Catalunya debat una nova organització territorial basada en les vegueries (o virgueries). Una nova beneiteria per col·locar els amics i coneguts.

Quan arriba a casa, que està a les fosques, l´esforçat viatger maleeix els governants babaus que no s´adonen que el territori ­pertany a les elèctriques. Quins polítics més curts de gambals! Vaja, sense llums.