El pas de la línia de molt alta tensió (MAT) entre Santa Llogaia i la Jonquera està, en el 77,5% del seu recorregut, ja totalment definit. L'estudi d'impacte ambiental encarregat per Red Eléctrica estima que en 12 quilòmetres -el 41% de la rasa- dels 30 que s'han projectat passarà per camins o carreteres que ja existeixen però que s'hauran d'ampliar. A aquesta dotzena de quilòmetres se li han de sumar 11 més -el 36,59%- corresponents als trams que diposen de l'amplada suficient per poder-hi construir el camí soterrat de la línia. Per tant, el 77,5% del traçat de la línia, és a dir uns 23 quilòmetres dels 30 que hi ha en projecte, ja estan definits.
En 3,2 quilòmetres s'haurà de perforar el terra per tal de sortejar des de rius, muntanyes i fins a infraestructures diverses. Aquests forats suposaran, però, només un 10,72% de la rasa total. Mentre que 3,6 quilòmetres s'hauran de fer nous. És a dir, en el 12,16% del traçat Red Eléctrica haurà de fer el tram partint de zero. No obstant això, aquests quilòmetres es reparteixen en molts petits trams. En total, la línia tindrà una longitud final, en el tram gironí, d'aproximadament uns 30,2 quilòmetres i la superfície d'afectació serà entorn dels 140.000 metres quadrats. A part, s'hi ha de sumar poc més d'un quilòmetre de túnel que ja existeix en el tram espanyol d'interconnexió.
A partir d'aquesta xifra, l'estudi fa una estimació del volum de terres que caldrà moure per poder desenvolupar la infraestructura elèctrica. Com a mínim -s'apunta- es generarà un mínim de 40.000 metres cúbics d'excedents de terres que s'hauran de portar a l'abocador. En el cas del túnel d'interconneió, evidentment, els volums seran majors. Per la boca sud s'estimen uns 120.000 metres cúbics.
En general, l'informe apunta que l'accesibilitat és "molt bona per tot l'àmbit del projecte, tant per la suau orografia general present, com per l'existència d'un important corredor d'infraestructures". De fet, l'avantprojecte preveu el traçat de la MAT, entre Santa Llogaia i la frontera, en paral·lel a l'AP-7 i el TAV, en el seu tram final.
Una MAT ecològica
Amb relació al desenvolupament sostenible, l'estudi considera que la interconnexió permetrà utilitzar "millor, entre altres coses, el potencial de la producció eòlica però que és per naturalesa, intermitent i imprevisible". Afirma que "és necessari el funcionament complementari de grups de producció" com hidràuliques i/o "fonts d'energia més contaminants com el gasoil o el carbó". En aquest sentit, la interconnexió i la seva capacitat d'intercanvi "permetria lliurar-se d'una part de la utilització d'aquests grups més contaminats, ja que estaria compensada per un subministrament provinent del mercat elèctric europeu". En cas de falta de vent, i per tant de molt baixa producció eòlica, l'estudi diu que l'Estat es podria abastir més fàcilment i sense recórrer a centrals més contaminants.
Els beneficis mediambientals s'avaluen en prop d'1,5 milions de tones de CO2 anuals. "És a dir, l'equivalent de la contaminació anual produïda por 600.000 vehicles", es concreta.
L'informe conclou que "el desenvolupament de les energies renovables a gran escala només es poden fer eficaçment a través del reforç de les interconnexions elèctriques". Dos sistemes de producció que són, segons el document, "complementaris".
