En l'acte d'inauguració, amb presència de molts polítics, la tinenta d'alcalde Isabel Salamaña va afirmar, amb el repic de campanes de la Catedral com a fons (durant 5 minuts) que, en els dies previs a l'exposició i durant la celebració, la pregunta més recurrent és sobre quin temps farà. "El que hagi de fer", va continuar a manera de resposta que s'ha donar. Salamaña va recordar que, pel maig, són habituals períodes de pluja, que es conjuguen amb d'altres de sol. Això, segons la regidora, té una conseqüència positiva: el valor cromàtic que pren la flor natural contemplada amb llum solar després de ser regada amb aigua de pluja. Isabel Salamaña també va tenir un "agraïment" per a totes aquelles persones que, desinteressadanent, col·laboren en l'organització de la mostra i que, a través dels anys, s'ha convertit en una de les marques de la ciutat. La tinenta d'alcalde, que va demanar tacte ("mirar però no tocar") amb les composicions, va suggerir "deixar-se perdre's" pels emplaçaments, i no fer cas de trajectes marcables des d'un plànol.

En aquest sentit, posteriorment, l'alcaldessa Anna Pagans va marcar la idea que Temps de Flors és una activitat que "cada any és diferent" i que, alhora, permet descobrir espais urbans no sempre de pas habitual per als gironins o visitants. L'alcaldessa va recordar que l'exposició es pot visitar en "qualsevol moment" i va recomanar que no només es realitzés en una jornada, sinó en més. Finalitzant, Pagans va donar les gràcies a les brigades municipals per l'adequació dels punts d'exposició. Acabats els parlaments, les autoritats van realitzar un recorregut per alguns espais, com la plaça dels Jurats o l'església de Sant Feliu La Major (incorporada enguany), on es feia una actuació coral. Entre els acompanyants de la comitiva, una cara coneguda: Albert Rivera, president de Ciutadans.

La primera jornada de Temps de Flors va tenir, en referència a la concentració de gent, l'escalinata de la Catedral (llueix una composició floral de Lluís Vilagran i Joan Manel Guillem), les escales de Sant Martí i l'església amb el nom del mateix patró (Seminari diocesà) com a alguns dels espais més destacats. Tanmateix, el pas de visitants va ser un continu en els carrers del Barri Vell (Ballesteries, Ciutadans...) amb dos moments àlgids: abans de dinar i a partir de les sis de la tarda. Es van tornar a formar cues en recintes d'exposició sota coberts, en què la visita és més lenta i ràpida a causa que l'espai ha d'absorbir el fluxe de visitants (les habituals als Banys Àrabs o a Sant Lluc...). En els espais oberts, hi ha més temps per contemplar i per l'estada. Això passava als Jardins del Doctor Figueras i als Jardins dels Alemanys. De pas més fugaç eren les visites a edificis privats. La casa Sambola-Pla Dalmau, a la Força, és un exemple. Molts dels viatges del trenet Gerió, que porta els viatgers als punts de mostra, anaven plens. També costava trobar una taula lliure per dinar als restaurants del Barri Vell, i la primera àrea d'influència (Eixample), al migdia.