Els municipis de Sant Esteve d'en Bas, les Planes d'Hostoles i de Sant Feliu de Pallerols han signat un conveni amb la Generalitat per tal d'explotar el patrimoni intangible referent a la revolució dels pagesos de remença del segle XV. Els remences eren pagesos sotmesos a la servitud de no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver-se redimir el seu senyor. La redempció que havien de pagar afectava no tan sols el pagès sinó també la muller i els fills, que havien de servir a la casa del seu senyor si aquest ho volia. La intenció de la Conselleria d'Universitats i Empreses és impulsar rutes turístiques pels indrets on fa 600 anys els pagesos de remença van decidir lluitar per treure's una opressió que no els deixava viure. L'atractiu està en el fet que els remences de la Catalunya Central van aconseguir fer prosperar part de les seves reivindicacions. És a dir, van treure's els mals usos (drets abusius dels senyors sobre la seva vida). Va ser l'única de les moltes revoltes europees dels pagesos medievals que no va acabar amb bany de sang i sense resultats per als agrícultors.
En l'acte de signatura, el conseller, Josep Huguet, va explicar que queden molts pocs testimonis físics de l'època i els que queden disposen de molt poca força turística. En canvi, va considerar la història dels remences com un patrimoni amb prou pes per representar per si sola un gran atractiu turístic. "El que queda és el lloc de la memòria si l'expliques", va dir. Els intangibles remences de la Garrotxa, segons ell, quedaran situats dins un paquet turístic situat a la baixa edat mitjana dins un àmbit anomenat "La Catalunya de l'Esplendor". Així els remences entraran dins un programa dels intangibles del país que preveu una ruta de les tombes dels monarques catalans i una de la presència dels jueus. Huguet va indicar que els remences van propiciar la reforma agrària catalana que va permetre que el país s'allunyés d'uns latifundismes que en d'altres llocs es van mantenir. El conseller va apuntar que els remences van fer possible la posterior revolució agrària catalana del segle XVIII. En conseqüència, sense els remences, Voltaire no hauria pogut escriure a Le Siecle 1751: "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més afortunadament situats. Produeix tot allò que pot afalagar els seus desitjos, en arbres, en blats, en fruites, en llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d'Europa i el país forneix tot per a la construcció de navilis. Catalunya, en fi, pot prescindir de l'univers sencer, i els veïns no poden prescindir d'ella". Aquesta part fonamental de la història del país va tenir el seu nucli a la part oriental de la Garrotxa.
Producte
Així, els municipis de la Vall d'Hostoles, la Vall d'en Bas i Sant Feliu de Pallerols disposaran d'ajudes del Govern per l'impuls d'elements de difusió dels intangibles remences. És a dir, una cosa que si no s'explica no hi és, però que sabuda pren tanta força que omple i satisfà tot el que abasta. Aquests tres municipis fa molts anys que reconeixen el valor del seu passat remença. N'han publicat estudis, n'han fet monuments i fan servir els remences per denominar tot el que tenen de valor. Així hi ha una cuina remença i una marxa de cicloturistes dels remences.
Els tres municipis, des de fa anys, treballen per la recuperació del patrimoni tangible i, en alguns casos, per l'intangible. A Sant Feliu de Pallerols, recorden amb una placa el lloc on havia tingut una casa el cabdill remença Francesc de Verntallat (1428-1499). Es tracta del lloc, on el 8 de juny de 1485, els representants del rei Ferran II i dels senyors feudals van mantenir la primera reunió amb els síndics pagesos per establir l'acord per la pau i l'eliminació dels mals usos. Al seu costat es conserva el molí de la Conqueta, d'origen medieval, que l'Ajuntament ara reforma amb la intenció de tornar-li l'activitat de manera expositiva. El molí de la Conqueta, del segle XIII, serà el primer referent del Projecte Remença, destinat a impulsar el turisme a Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles. El projecte aconsella la recuperació de diferents elements del passat remença, com són el castell d'Hostoles, el castell de Sant Salvador i el de Puig-Alder.
De mutu acord, els ajuntaments de Sant Feliu i les Planes d'Hostoles mantenen les restes del castell d'Hostoles. La fortalesa va ser el quarter general de Verntallat durant la revolta. El castell d'Hostoles està situat entre els termes de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles (la Garrotxa), al cim d'un turó des d'on es pot contemplar una magnífica vista de la vall d'Hostoles. Les Planes preveu afegir un centre d'interpretació als seus equipaments turístics, en tant que la Vall d'en Bas ha licitat el projecte tècnic d'un gran ecomuseu del camp.
D'aquesta manera agafen forma els elements que consitituiran la base que ha de donar als remences una força turística similar a la dels càtars a Occitània o a la dels víkings a Dinamarca.
