ETA s'esvaeix gradualment mitjançant comunicats successius, insatisfactoris però incruents. La banda terrorista i casposa es mou perquè es mor. L'últim discurs, molt criticat per als qui no ho han llegit, abarateix la lògica abertzale fins al punt que l'objectiu crucial es despatxa amb un innocu "inclosa la independència", que signaria qualsevol nacionalisme de dretes. Fins al sisè paràgraf no ens assabentem que parla una organització armada, i només perquè declara "un alto el foc". El minimalisme del text ha obligat a titllar els vocables habituals: feixisme, tortura, opressió, revolució, aniquilació, armes, franquisme o mort.

ETA mata, però no vol provocar. Els etarres han descobert la por perquè la seva banda està avui intervinguda per l'Estat, però ETA acaba l'11-S, segons haurà d'admetre qui repassi una corba de la seva activitat. El terrorisme que immola els seus autors desplaça els assassins amb bitllet de tornada. La felicitat de viure amb menys ETA cursa amb el vertigen lògic, fins i tot en els qui han dedicat la seva vida a sofrir-la o a combatre-la. Per descomptat, les consideracions teòriques s'escapen a una banda que no sap com sortir del seu laberint, i l'objectiu final del qual és salvar la situació personal dels seus integrants i presos, per no veure's assetjada pels seus propis adeptes.

Tràgicament, ETA disposaria de millors valedors per a la seva desaparició si no els hagués assassinat -Ernest Lluch, Tomás y Valiente-. Es denigra com optimistes o ingenus els qui exposen les idees d'aquest article. En realitat, són utòpics els qui pensen que una banda pot desafiar avui l'Estat sense infiltrar-se en les seves jerarquies, i l'escepticisme consisteix a negar aquesta hipòtesi. La valoració més ajustada del sempre penúltim comunicat torna a firmar-la Duran i Lleida, "és important però no definitiu". L'Estat pot dictar la manera com ETA desaparegui, però li interessa que l'extinció sigui visible.

S'arribarà al punt final quan ETA no sigui portada, i serveixi únicament per guanyar premis literaris que no tindrem per què llegir.