Quan la composició del nou Govern de CiU ja està pràcticament acabada, una ullada al mapa de les localitats de procedència dels alts càrrecs nomenats fins aquesta setmana deixa clar que l'equilibri territorial brilla per la seva absència: un total de 93 representants del govern català procedeixen de les comarques barcelonines (i d'aquests, 65 són originaris de Barcelona ciutat), mentre que les altres tres províncies juntes només sumen 44 representants. És a dir, que Girona, Tarragona i Lleida juntes tenen menys membres al Govern català que Barcelona tota sola. I dins el territori, Girona és la província amb una menor representativitat, ja que té només 12 alts càrrecs, davant dels 16 que tenen Tarragona i Lleida.

Començant per dalt de tot de l'organigrama, CiU ha nomenat només una consellera gironina: La banyolina Irene RigauLa banyolina Irene Rigau, que de fet es va presentar a les eleccions per la demarcació de Barcelona. Si es compara amb l'anterior govern, la diferència és clara, ja que amb la darrera etapa del tripartit hi va haver tres consellers gironins: Joaquim Nadal (PSC), Carme Capdevila (ERC) i Marina Geli (PSC). Anteriorment, la coalició formada per PSC, ERC i ICV havia nomenat també Joan Carretero (ERC), Joan Puigcercós (ERC) i Joan Manel del Pozo (PSC) com a consellers gironins.

Més enllà de Rigau, en l'actual executiu convergent també destaca el nom de Ricard Font -nascut a la Seu d'Urgell, però resident des de fa anys a Girona-, director general de Transports, un càrrec que «hereta» d'un altre gironí: amb el tripartit, el secretari general de Mobilitat va ser Manel Nadal. Comptant Ricard Font, la ciutat de Girona té cinc alts representants a la Generalitat, un altre dels quals és Joan Pluma, director general de Patrimoni. Pluma va ser regidor de la ciutat pel PSC durant 20 anys, i el seu fitxatge per la conselleria de Ferran Mascarell va ser una autèntica sorpresa. Els altres tres gironins a la Generalitat són la directora general d'Atenció a la Infància, Anna Solés, la directora de l'Escola d'Administració Pública, Montserrat de Vehí, i la directora de serveis de la conselleria d'Interior, Meritxell Masó.

També és gironí el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, exjugador d'hoquei i regidor a l'Ajuntament de Lloret de Mar. De fet, Lloret s'ha quedat amb només un representant a l'organigrama de la Generalitat després del nomenament frustrat del seu alcalde, Xavier Crespo, com a secretari de Seguretat.

En canvi, qui ha aconseguit una bona quota de representació territorial és Olot, que té tres dels seus veïns a la Generalitat. Josep Maria Padrosa és el director del CatSalut i, segons algunes fonts, el gironí que controla un major pressupost a la Generalitat. El també olotí Carles Llorens, exdelegat del Govern a Girona, ha estat proclamat director general de Cooperació, mentre que l'advocat Joan Cañada (UDC), molt conegut per haver treballat en el cas dels assassinats de la Caritat, és el director general d'administració local en substitució del també garrotxí Carles Bassaganya (ERC).

Finalment, els altres dos representants gironins a la Generalitat són el figuerenc Jesús Quiroga, director de la Xarxa Ocupacional, i Jordi Gassió, director general de Prevenció, Extinció d'incendis i salvaments. En realitat, Gassió és nascut a Sabadell, però resideix des de fa temps a la Cerdanya, on ha estat regidor de CiU a l'Ajuntament de Puigcerdà i president comarcal del partit.

I aquí s'acaba la participació gironina en el govern català. Malgrat que aquesta manca d'equilibri territorial no és una situació exclusiva de Girona -la Catalunya Central, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran encara tenen un pes inferior-, a nivell provincial, Girona sí que és la demarcació amb menys pes específic. I tots els caps de llista gironins han criticat aquesta situació, tot recordant que un govern ha de tenir representants de tots els territoris i que aquest excessiu pes de Barcelona pot arribar a afectar la presa de decisions. «Pot arribar a influir en l'establiment de prioritats, perquè quatre ulls hi veuen més que dos, especialment si aquests dos només miren des de Barcelona», adverteix Joaquim Nadal (PSC).

El cap de llista de CiU, Santi Vila, reconeix la situació, tot i que confia que s'arregli en un futur -de cara a properes legislatures- i opina que, encara que amb el tripartit hi hagués més representants gironins, a l'hora de la veritat «no es notava». Per part del PP, Enric Millo creu que decisions recents com aturar el Trueta o la comissaria dels Mossos a Salt demostren ja poca sensibilitat territorial.