A la costa gironina, des del cap de Creus fins a Blanes, es pot observar una franja, dins el mar però propera a la terra, l'infralitoral, on ha mort la vegetació. El motiu ha estat una excepcional baixada del nivell del mar causada per diversos fenòmens que han confluït en el temps, entre ells la presència de la lluna plena molt propera a la Terra. Els experts consideren que la repercussió no serà molt important sobre la flora que hi viu, ni per la fauna que se n'alimenta perquè s'espera que en un any s'hagi recuperat. L'aparició d'aquesta franja clarament visible ha encuriosit navegants i amants del mar.

A l'Alt Empordà, és un dels punts on es van estranyar d'aquest fenomen. Eduard Marquès, del Servei de Control de Mosquits, que mesura regularment el nivell del mar, va adonar-se d'una baixada superior a altres anys i que persistia en el temps. Més tard va constatar la mort de la vegetació i va posar-se en contacte amb biòlegs de la UdG que van constatar-li el fenomen. Marquès ha informat que les gràfiques de nivells de les quals disposen mostren clarament que està per sota l'inici del 2010, una època en què solen produir-se les conegudes minves, descensos del nivell del mar per les altres pressions atmosfèriques. Aquest any, però, s'haurien aguditzat per diversos factors.

Des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), el doctor en biologia Enric Ballesteros considera que són tres els desencadenants del descens. En primer lloc, un període de lluna plena i, a més, aquest any molt propera a la terra. "Com més a prop, més influència té la gravetat a la terra i més importants són les marees que poden arribar a 25 o 30 centímetres". El19 de març de 2011 es produïa la "superlluna". L'astre estava en el seu perigeu (el punt de l'òrbita el·líptica al voltant de la terra en què es troba a la mínima distància). Per primera vegada des del 1993 estava en lluna plena i en el moment més proper a la Terra. Per això es va veure un 30% més brillant i un 14% més gran del normal. Aquest és el primer factor que apunta Ballesteros per fer baixar el nivell del mar. El segon ha estat "unes altes pressions atípiques a l'abril que han estat molt poderoses i que tiren el mar cap avall". Quan hi ha borrasca el mar puja, si hi ha altres pressions, baixa, aclareix el biòleg. El tercer factor que ha influït en el descens hauria estat que s'han produït en un mes amb la temperatura molt baixa, cosa que afecta la densitat i el volum de l'aigua. En aquest sentit recorda que "els 12 o 13 graus en què estava a l'abril feia que estigués més baix del que estaria, per exemple a l'estiu amb 24 o 25 graus", aclareix Ballesteros que remarca que els tres fenòmens lligats, la coincidència de la lluna plena molt a prop de la terra; unes altes pressions excepcionals i l'aigua de mar a temperatures baixes feien que el mar estigués més baix de l'habitual.

Moren els organismes

El descens del mar prolongat ha causat la mort dels organismes que viuen a la zona infralitoral, l'espai permanentment submergit des de ben a prop de la superfície de l'aigua fins arribar als fondals. Eduard Marquès ha explicat que a mitjan febrer no hi havia rastre d'aquesta dessecació i pels volts del 4 d'abril es va començar a fer molt visible. En aquesta franja hi viuen, per exemple, els musclos o algues com el pèl sauper de la qual s'alimenta el peix saupes.

Pel biòleg del CSIC, "la repercussió per aquestes comunitats, afortunadament no serà molt important perquè, malgrat que ara es veuran afectades, ja estan habituades a sofrir baixades del nivell del mar, i a més, es recuperaran en aproximadament un any". Ballesteros creu que afectarà aquesta primavera i a l'estiu, però l'any vinent, "a l'hivern, si no torna a passar una cosa d'aquesta no es notarà". D'altra banda, constata que "és una flora important des del punt de vista del patrimoni però no massa des del punt de vista del recurs". Els saupes que se n'alimenten, d'altra banda, està convençut que buscaran altres recursos per alimentar-se. "Encara que pel ulls sigui un desastre", l'any vinent no s'hauria de notar. El biòleg reconeix que "jo des de 1981 faig estudis a la costa catalana i amb aquesta intensitat, no ho havia vist mai". A finals dels anys vuitanta es va produir un fenomen semblant però no tan acusat. Ballesteros conclou que el fenomen "és absolutament natural, però molt poc freqüent".