La multinacional Ikea, que ha revolucionat el món del moble, està a punt de capitular davant l'immobilisme de la Generalitat. L'empresa d'origen suec no veu la sortida a la manca de solucions per part del Govern català. Els principals inconvenients en la rigidesa de la normativa comercial catalana que dificulten trobar espais per acomodar-se a la demarcació.

El Govern català va impulsar a finals del 2009 una norma de comerç per adequar-se a la Directiva Europea de Serveis. L'objectiu era "preservar el model de comerç urbà de proximitat, basat en la cohesió social i en les ciutats i espais compactes, el decret llei preveu que les noves superfícies comercials s'implantin sempre dins les trames urbanes consolidades", és a dir, en una zona que combini un espai residencial i comercial.

La normativa concreta que grans superfícies com la que Ikea vol construir abans del 2016 a les comarques de Girona, o a les de Tarragona, han d'ubicar-se en municipis de més de 50.000 habitants o capitals de comarca. La ciutat de Girona és l'únic espai que compliria els requisits actuals de la legislació comercial de la Generalitat però el problema és que Ikea no troba un espai a la ciutat amb els metres quadrats suficients per instal·lar-s'hi.

Aprofitant aquesta mancança de Girona, des de fa anys, Salt està reclamant canvis en la llei de comerç per facilitar l'arribada de la multinacional. La modificació no arriba i els terrenys de la sortida de Girona sud de l'autopista continuen sense tenir la qualificació que necessita Ikea. També es repeteix la situació a Fornells de la Selva, on l'empresa havia negociat amb el propietari d'uns terrenys per emplaçar-se a prop de la futura sortida de l'AP-7.

Tant si s'ubica a Salt com si s'implanta a Fornells de la Selva, tots dos municipis necessiten els canvis a la normativa comercial per facilitar una inversió com la que té previst fer Ikea, que sol generar almenys 400 llocs de treball directes en cada magatzem que obre.

Problemes amb les lleis

Amb la Llei Òmnibus, que va aprovar el nou govern, es preveia que hi hauria una possible solució. En realitat, però, la disposició onzena només ha servit per garantir la continuïtat dels establiments que ja compten amb llicència i estan en funcionament i per equiparar els espais comercials aprovats entre 2006 i 2009. D'aquesta manera, com que Ikea encara no disposa ni de permís ni té establiment, les ubicacions de Salt i Fornells haurien d'esperar al canvi normatiu. Davant aquesta situació, els responsables d'Ikea no hi veuen una sortida immediata.

L'any passat, el director d'Expansió d'Ikea, Sylvain Laval, va alertar de problemes administra?tius i burocràtics. "No podem garantir una inversió per sempre", va subratllar Laval, qui va afegir en aquest sentit que per a Ikea "és fonamental una data d'obertura". El representant de l'empresa va recordar que els preus del sòl són més barats en l'actualitat per la crisi econòmica, si bé existeixen més problemes de finançament en les promotores i en els ajuntaments, cosa que implica el retard en els projectes.

Donada la gran quantitat de metres quadrats que requereix, l'empresa va optar per una estratègia d'implantació selectiva ubicant-se a prop de grans nuclis. Tot i això, de cares al 2020 la implantació serà més intensa.

Ikea, dedicada a la venda de mobles i accessoris, té previst invertir entre 2.000 i 3.000 milions d'euros a Espanya fins a 2020, un import que permetrà a l'empresa sueca arribar a les 30 botigues incloses les de Tarragona i Girona, enfront de les 13 amb les quals compta en l'actualitat. En diferents fases de planificació o construcció és troben els projectes de Paterna (València), Vigo, Pulianas (Granada), Alacant, Badajoz, Santander, Sevilla i Conca. També preveu reubicar el centre d'Alcorcón i obrir per la campanya de Nadal un nou establiment a Valladolid i a Sabadell a l'estiu vinent.

Ikea va tancar 2010 amb 318 botigues a tot el món i una plantilla de més de 127.000 persones en 38 països. A Espanya, el grup opera amb 13 establiments a Alcorcón, Sant Sebastian de los Reyes, Vallecas, a Badalona i l'Hospitalet de Llobregat, a Pola de Siero (Astúries), a Castilleja de la Cuesta (Sevilla), a Màlaga, a Jerez, a Barakaldo, a Múrcia, Saragossa i la Corunya.

A més, la multinacional posseeix dos centres de distribució, que subministren productes a les botigues de la companyia en el sud-oest d'Europa i que constitueixen la base logística per a l'expansió.