Hi va haver una època no fa gaire en la qual una veu crítica va alçar-se contra tot un departament de Salut. Una veu que demanava més diners per potenciar polítiques socials. Que es queixava perquè el Govern no destinava més liquiditat per mantenir la qualitat del sistema sanitari. Aquesta veu demanava per sobre de tot que les llistes d'espera no augmentessin. Posin-se en situació. A finals de 2008 la crisi econòmica comença a ensenyar els seus veritables ullals. La tarda del 27 d'octubre d'aquell any el Departament de Salut reuneix el consell de direcció del CatSalut per informar els membres que el conformen que els pressupostos per al 2009 seran restrictius perquè el context ho requereix. A la trobada hi ha l'ara conseller de Salut, Boi Ruiz, en aquell temps cap de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH).

La consellera de Salut, Marina Geli, obre la reunió explicant que cal ajustar els pressupostos en un marc d'austeritat i informa els assistents que el departament vol destinar 9.194 milions d'euros a la sanitat (35 milions menys que l'any anterior). Es dóna pas al torn de paraules. És l'oportunitat de Ruiz, que gasta més temps que ningú a deixar clara quina és la posició de la patronal. L'speech del que dos anys després esdevindrà màxim responsable de Salut comença afirmant que "la Unió Catalana d'Hospitals no pot acceptar els pressupostos presentats, perquè no preserven les despeses en polítiques socials". Continua criticant que el Govern deixa de banda els departaments que tenen més contingut social amb una "retallada lineal del pressupost" global.

No content amb això, Boi Ruiz exposa als assistents i a la consellera que hi ha certs requisits "irrenunciables": que no s'incrementin les llistes d'espera, que es mantindran els estàndards de qualitat de l'assistència i que s'acompliran els compromisos retributius. La mateixa tònica seguiria la UCH l'any següent en abstenir-se de la votació del pressupost de 2010 per considerar-lo "insuficient".

A l'octubre de 2011 l'únic punt en comú entre els dos discursos és la crisi econòmica. L'aterratge de Ruiz a la Generalitat ha fet variar radicalment el seu parer, ja que segons ell "sense les retallades Catalunya tindria la sanitat de Ruanda o Burundi". També sota el seu mandat ha anunciat i confirmat un increment de les llistes d'espera. I on ?demanava "l'estabilitat de les ?plantilles" ara negocia a marxes ?forçades amb els treballadors per evitar acomiadaments. Les ?crítiques per aquest canvi express de criteri del conseller han estat de moment poques però contundents. ?L'articulista de Diari de ?Girona Alfons Quintà ja va parlar fa dues ?setmanes de la metamorfosi del conseller, un canvi que ha provocat retallades "sense formular una ?anàlisi ?seriosa, fomentar un debat ampli i exposar un rumb clar".

L'exconsellera Geli, per la seva banda, sosté que en els seus set anys al càrrec mai havia vist una oposició tan ferma al pressupost del departament, i UGT i Metges de Catalunya l'acusen de contradir-se. Els dos sindicats també eren presents en aquella reunió d'octubre, i curiosament, els arguments que van aportar coincidien força amb els de Ruiz.

El Sr. Boi Ruiz assenyala que la Unió Catalana d'Hospitals no pot acceptar els pressupostos presentats que, si bé és cert que responen a una realitat que és prou coneguda per tothom, pensa que no reserven les despeses en polítiques socials. En aquest sentit, considera que l'avantprojecte de pressupost de salut respon a una retallada lineal del pressupost de gairebé tots els Departaments de la Generalitat, sense prioritzar aquells que tenen un major contingut social. Indica que els objectius expressats per la consellera poden ser compartits per tothom, però per fer-los possible cal que s'adoptin mesures que donin sostenibilitat al sistema. En aquest sentit, qualifica d'irrenunciables els requisits de que no s'incrementaran les llistes d'espera, que es mantindran els estàndards de qualitat de l'assistència i que s'acompliran els compromisos retributius. Considera, d'altra banda, que el primer que cal fer és situar clarament les expectatives dels ciutadans i que tota nova prestació ha d'anar acompanyada d'un suport pressupostari suficient i totes les noves inversions compromeses d'un finançament concret. En matèria de personal, creu que cal prendre mesures concretes per aprofundir en l'empresarització de la gestió dels recursos públics, de tal manera que no es vinculi l'increment de costos a una altra cosa que no sigui la millora de la productivitat, l'estabilitat de les plantilles i el reconeixement dels resultats professionals.