Envoltats d'escenes de pànic i caos i d'un absolut descontrol. Amb aquestes sensacions van viure els passatgers del creuer de luxe Costa Concordia el naufragi del vaixell divendres passat en aigües del Tirrè, molt a prop de l'illa de Giglio, a la regió italiana de la Toscana. Els instants de terror van afectar els més de 4.000 creuristes, entre els quals hi havia 72 passatgers catalans, alguns d'ells (la xifra encara no ha pogut ser determinada) procedents de les comarques gironines. Diari de Girona ha recollit els testimonis d'algunes d'aquestes persones que van viure en primera persona l'enfonsament de l'embarcació, que van poder abandonar sanes i estàlvies l'embarcació, i que en la seva majoria ja han tornat a casa.
És el cas de Rosa Feixas, veïna de la Vall d'en Bas. El passat 9 de gener havia començat, amb el seu marit i les seves dues filles, de 5 i 8 anys d'edat, un viatge que els duia a gaudir d'unes vacances a la costa mediterrània. Era el seu quart creuer. "Recordo que el moment de l'impacte amb l'escull va provocar un gran pànic entre els passatgers. El vaixell es va inclinar a mà dreta, les copes i plats anaven caient, la gent va començar a cridar", explica. I denuncia la falta d'organització de la companyia naviliera Costa Cruceros, propietària del vaixell sinistrat. "El creuer no estava preparat per afrontar un accident com aquest. El caos va ser enorme", assegura.
L'altruisme entre els mateixos passatgers es va erigir com el millor remei per combatre la poca professionalitat del personal de la companyia, que"en cap moment es va dirigir als passatgers per donar-nos una explicació del que havia passat". "Nosaltres no teníem res, ni diners, ni mòbil ni abrics. Quan vam arribar a l'illa de Giglio amb els bots de salvament van ser els mateixos passatgers els que ens van atendre. Un senyor de Vilanova i la Geltrú ens va donar 15 euros perquè les nostres dues filles poguessin prendre dues begudes calentes", explica.
La Rosa, que no creu que pugui recuperar les pertinences que va deixar a la seva cabina, entre les quals hi havia diners i joies, té clar que presentarà una demanda particular contra la companyia. A més, també s'està valorant amb deteniment denunciar l'empresa de creuers de forma col·lectiva. "Encara no hem decidit res en concret, però tinc el número de telèfon de moltes persones. Ens posarem en contacte i ho decidirem conjuntament", subratlla.
Manca d'atenció
El drama viscut a la costa italiana no només va estendre el terror entre els passatgers, també va servir per trencar tòpics. Un d'ells, per exemple, el de la prioritat dels menors i les dones en situacions d'emergència d'aquest tipus a l'hora de ser evacuats. "Feia el creuer amb la meva dona i la meva filla d'un any d'edat. Allò que s'explica habitualment que les dones i els nens han de ser els primers a salvar-se és mentida. Hi havia molts cops i molts enfrontaments per accedir als bots, que no baixaven a temps i provocaven moments de molta tensió", comenta Francisco Tejera, de Lloret de Mar.
Ell, juntament amb la seva família i dos amics de la localitat selvatana, també van ser protagonistes del naufragi. "Va ser una molt mal a experiència. Pocs instants després de l'impacte ens van dir, des de megafonia, que hi havia un problema amb el generador elèctric. Sabia que era mentida, perquè el vaixell cada cop s'anava inclinant més. La falta d'informació va provocar el caos", diu.
Com la Rosa, en Francisco també fa referència a la poca atenció mostrada pel personal del vaixell, "totalment descontrolat per la situació". Els moments de pànic i incertesa fins i tot van desdibuixar les jerarquies que hi ha d'haver a bord d'una embarcació: "El capità del vaixell va abandonar el creuer abans que nosaltres. Recordo que el vaig veure arribar a l'illa de Giglio abans que jo".
Per la família Tejera les conseqüències de l'accident són múltiples. D'una banda, hi ha la vessant emocional i psicològica personificada amb la figura de la nena, que "no para de plorar i tremolar". De l'altra, les pèrdues econòmiques, tenint en compte que van perdre prop de "1.000 euros i diverses joies" de la dona. De moment, en Francisco ha parlat amb l'alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina, que li ha manifestat "tot el seu suport". No obstant això, els cinc veïns de Lloret que anaven al vaixell es plantegen presentar una denúncia conjunta contra la companyia de creuers.
Precisament, una de les persones de la localitat selvatana que pot presentar accions legals contra Costa Cruceros és Alejandro Barroso, de 27 anys. La seva mare, Maria Teresa, explica que el trajecte pel Mar Mediterrani era "el primer viatge d'aquestes característiques" que feia el seu fill. "També era el primer que realitzava sense la família", recalca. "El meu fill va ser dels primers que va poder accedir als bots de salvament, i això va provocar que no visqués les escenes de més pànic. Tot i així, m'ha comentat que no hi havia gaire preparació per afrontar una situació com la de divendres".
La mare explica que els moments de patiment es van fer eterns: "Quan ell va arribar a port ens va trucar per avisar-nos que es trobava bé, però em vaig passar moltes hores asseguda al sofà mirant les notícies amb molta por".
Solidaritat a l'illa de Giglio
La manca d'ajuda a bord del vaixell va ser contrarestada per la solidaritat dels habitants de l'illa de Giglio. Amb poc més de 1.500 habitants, els ciutadans d'aquesta petita regió de la Toscana van socórrer els tripulants del Costa Concordia des del primer instant.
Així ho relata Francisco Tejera, que explica que "la gent de l'illa ens va oferir bolquers per la nostra nena i ens van atendre en tot moment". Ho comparteixen la Rosa i la mare de l'Alejandro. La veïna de la Vall d'en Bas explica que quan ella i la seva família van arribar a l'illa tenien molta fred, però ràpidament van ser atesos "amb mantes i roba" abans de ser traslladats a les escoles de la localitat.
