La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va aconseguir tres escons, tots ells en la circumscripció de Barcelona, la primera vegada que es presenta a unes eleccions del Parlament, obtenint més de 125.000 vots, el 3,5% del total.

David Fernández, Georgina Rieradevall i Quim Arrufat seran els encarregats de treballar al Parlament per aquesta formació independentista, socialista i ecologista, que els últims anys ha anat guanyant força a nivell municipal: ja han aconseguit representació en uns 70 municipis, i les alcaldies de Celrà, Viladamat (Girona), Arenys de Munt i Navàs (Barcelona).

La CUP va valorar molt positivament els resultats, ja que "són molt satisfactoris i signifiquen l'èxit del treball fet de base i la mobilització de milers de persones en tot el territori", segons Fernández, i és que van aconseguir confirmar la seva participació en aquestes eleccions a penes fa cinc setmanes. Van alertarque han de mantenir la mobilització al carrer perquè "els diputats en si mateixos, tot i significar un avanç considerable, no són garantia de res".

Va recordar que una de les prioritats de la CUP al Parlament serà la concreció dels termes en els quals podria celebrar-se un referèndum sobre el futur de Catalunya, que per a ells passa també per acabar unint els territoris de parla catalana. Com ja va anunciar en campanya la candidatura, les altres propostes inicials aniran encaminades a l'atur immediat dels desnonaments i a la paralització de les retallades pressupostaris.

Dues etapes diferenciades

La CUP ha viscut dues etapes: la primera va des del seu naixement fins a principis dels anys 90, quan l'esquerra independentista va patir una forta crisi i van desaparèixer moltes de les CUP creades. La segona ha començat en 1998 i segueix fins a l'actualitat, tot i que ha estat al 2000 quan es va rellançar la candidatura després d'una reunió de l'AMEI a Manresa (Barcelona).

No seria correcte atribuir la irrupció de la CUP únicament a un reposicionament dins de l'espai independentista, perquè l'organització té una ideologia d'esquerres molt accentuada amb els valors dels moviments alternatius actuals, com reflecteix el fet que alguns dels seus portaveus estiguessin entre els indignats que acampaven a la plaça Catalunya l'any 2011.