Tot equip mereix viure la seva pròpia setmana gran. I per què no? Al Llagostera, que feia temps que les coses no li acabaven de rutllar i que se li torçaven quan semblava remuntar el vol, ja li tocava. Superat un mal inici de Lliga i frenat set dies abans al camp del Mallorca quan començava a despertar, als blaugrana els ha tocat viure una setmana per al record. Primer, amb la històrica classificació per als setzens de final de la Copa del Rei tot eliminant el Saragossa a la Romareda. I després, amb la treballada i merescuda victòria d'ahir a Palamós davant el Valladolid. Un bon partit, en què els blaugrana, tot i avançar-se aviat, van saber patir i van decidir al tram final, acabant amb un bon regust de boca i amb el comptador d'ocasions a favor del tot disparat.
Endollat i del tot concentrat per abandonar les posicions del descens, el Llagostera va sortir per feina decidit a agrair que 2.082 aficionats -la segona millor entrada de la temporada- s'haguessin citat al Palamós-Costa Brava. Dit i fet. La tarda no podia començar millor. Un servei de banda des del costat esquerre servit per Samu de los Reyes el va controlar a l'interior de l'àrea Juanjo. El càntabre es va acomodar l'esfèrica amb el pit i d'un fort xut va inaugurar l'electrònic en un obrir i tancar d'ulls.
L'embranzida per la brillant classificació per als setzens de final de la Copa del Rei no es va aturar aquí perquè els d'Oriol Alsina, tres minuts més tard van poder fer el segon. Una bona acció individual de Samu de los Reyes la va rematar al primer pal el lleidatà Jesús Imaz. El seu xut al primer toc va marxar a la dreta de la porteria del Valladolid (min.4). A l'altra banda, ben poca feina per al debutant Ratti, que va tenir ben poca feina el dia que s'estrenava a la categoria. De fet, les tres úniques arribades del conjunt de Gaizka Garitanto en els primers compassos del partit van ser una acció en la qual la pilota es va passejar perillosament per l'interior de l'àrea petita sense que Rodri la pogués tocar (min.15); un refús del defensa local Jorge García que amb el cap va enviar l'esfèrica per damunt del porter abans de llepar el travesser; i un xut de falta de l'ex del Girona Timor que es va estavellar a la tanca (min.24).
Tot això, abans de graduar-se a la Lliga el dia de la seva estrena. El que se li sol demanar als porters és que, si tenen poca feina, la solventin amb encert. Això és el que va fer Ratti al llindar de la mitja hora. A banda del gol de Juanjo, l'altra acció més aplaudida per la graderia va ser l'espectacular aturada del porter llagosterenc al minut 28. Una assistència servida des del costat esquerre la va rematar des de la frontal de la petita el davanter Juan Villar amb el cap. Allà va aparèixer l'heroi de la Romareda per demostrar que ja cal que treballin Moragón i René -quan aquest es recuperi- si el que volen és recuperar la titularitat.
Mica en mica, el Valladolid es va anar estirant. Amo i senyor del mig del camp i només patint al contracop, l'equip de Garitano va seguir guanyant metres a la recerca de l'empat. El va tenir en una falta sobre Juan Villar en què Hermoso va provar els reflexos de Ratti. El porter, novament ben col·locat, va atrapar el seu llançament amb tota seguretat. La resposta blaugrana va ser contundent, però poc efectiva. Un contracop de llibre va deixar Juanto tot sol, però el xut del davanter de Iecla va marxar fregant l'escaire.
Galleda d'aigua freda
Una cosa està clara: el Valladolid li surt bé al Llagostera. La temporada passada ja va sumar els sis punts en joc contra els del Pisuerga i ahir es va emportar el primer assalt de l'actual Lliga. Li va costar al conjunt blaugrana. Després d'un primer acte marcat pel gol matiner i la bona aturada de Ratti, el cert és que els de Garitano cada cop li tenien guanyat més terreny al seu rival. El segon temps va començar amb un intercanvi de cops a totes dues porteries -una rematada de Juanto que va aturar Kepa (min. 52) i un xut estèril de Juan Villar (min. 54)- però va ser el Valladolid va ser el que es va sortir amb la seva. Producte de la insistència, i potser també de la mala fortuna, va arribar l'equilibri al minut 55 amb un gol en pròpia porteria de Jordi Masó. L'acció va ser ràpida i plena d'infortuni per als locals. Manu del Moral va fer-se un forat a la dreta, va rebre la pilota i va enviar un xut creuat. Ratti el va desviar, però l'esfèrica va impactar en les cames de Masó i va acabar al fons de la porteria.
Tot i la plantofada, el Llagostera no va baixar els braços. Tenia temps per davant per reaccionar i si bé el seu rival li havia anat menjant terreny fins aconseguir empatar el partit, l'entrada d'Emilio Sánchez va tornar a donar més protagonisme al seu equip, que va reaccionar de manera contundent. Amb l'entrada del migcampista, els d'Alsina van recuperar el control, van asserenar el partit i van guanyar la moral del Valladolid, que es va anar fonent amb el pas dels minuts. Giva era el primer a provar-ho. Des de la llarga distància, va provar de sorprendre Kepa, sense fortuna. Va ser Imaz el que va fregar el gol. En la primera ocasió de les dues consecutives que va tenir a les seves botes es va precipitar i va enviar l'esfèrica a mans del porter rival. Poc després, no va saber aprofitar una badada de Kepa.
Benja, al rescat
Si l'entrada d'Emilio Sánchez va permetre al Llagostera recuperar el control, la presència de Benja va ser determinant perquè els tres punts es quedessin a casa. L'atacant, al qual se li havia resistit el gol durant moltes jornades, va aparèixer per rescatar els blaugrana. Va entrar per Juanjo i després d'uns minuts sense massa protagonisme, va entrar en acció de manera flagrant. Al 78 va ser providencial: va controlar una pilota al llindar de l'àrea, una mica escorat; se la va col·locar, va aixecar el cap i va col·locar un xut precís a l'escaire esquerre de Kepa. Golàs del vallesà, 2-1 per als locals i el Valladolid que quedava tocat.
Qui novament va contribuir a la festa va ser Nico Ratti. Dos minuts després del gol de Benja, el porter argentí va salvar els seus amb una meritòria aturada a rematada de Villar a boca de canó. S'entrava així en uns últims 10 minuts frenètics i d'allò més intensos. Els d'Alsina volien sentenciar el matx i així ho van fer. Va ser Juanto l'encarregat d'anotar el tercer i portar la tranquil·litat a la parròquia local (3-1, min. 89). La setmana gran el Llagostera acabava així de la millor manera possible. Amb vida a la Copa del Rei. Però el més important: amb una victòria que deixa l'equip gironí fora de les places de descens.
