Ecologista històric, Vilanova ha participat a Girona en les jornades "Paradisos oceànics", sobre la relació artística entre Catalunya i la Polinèsia. Amb relació a aquest indret va publicar fa temps "El secret d'Hiva Oa", que aporta llum a la vida i la mort de Gauguin.

Ja que això no és cap novel·la d'intriga, anem al gra: com va morir Gauguin?

Assassinat, enverinat amb un tabac selvàtic que es diu mapacho. Es tracta d'un tabac que només amb una pipada provoca un atac de cor.

No podia ser un accident?

No, perquè el domèstic que tenia, Kydong, i el seu amic Guilletout van trobar el tabac encara fumejant, i el van tastar i van veure ràpidament que no era tabac normal. Tot just feia pocs minuts que havia marxat el gendarme del lloc, que l'havia visitat, i que naturalment hi va estar implicat.

Per què matar un pintor que ja començava a ser famós?

Gauguin ja tenia comprat el bitllet per anar a Papeete -on hi havia el tribunal superior de la zona- a denunciar tota la corrupció que hi havia a les illes Marqueses. I llavors va ser assassinat.

Per tant, segons vostè va ser una conxorxa. Per part de qui?

Ell ja estava malalt, però res no indicava que anés a patir un infart. Se li va provocar perquè no denunciés aquells escàndols, ja que ja tenia advocats preparats tant a Tahití com a París per fer-ho. França hauria quedat molt tocada si s'hagués fet pública tota aquella corrupció a les colònies. A més, Gauguin lluitava contra el colonialisme, ja havia tingut força enfrontaments amb l'arquebisbe i la policia local, i estimulava els nadius a rebel·lar-se contra les imposicions dels colonitzadors.

La decisió va ser presa a París?

Si la decisió provenia de la metròpoli o dels representants de França a les illes Marqueses, no està clar. Però tenia molts enemics, era un ecologista avant la lettre. S'oposava per exemple a la construcció d'una carretera que connectés els poblats, ja que no era per millorar la qualitat de vida dels nadius, sinó per controlar-los religiosament i política.

Tenint en compte les sospites de criat i amic, no es va investigar res?

Es va enterrar el cos ràpidament per ordre de l'arquebisbe -amb qui estava enfrontat- i es van donar les restes de tabac al metge d'Hiva Oa. No hi va haver temps d'investigar res.

Amb les tècniques actuals encara som a temps de fer una autòpsia.

Si s'acceptés la meva tesi s'hauria d'exhumar el cos i fer-li una anàlisi d'ADN. Ara bé, sóc molt escèptic que s'arribi a fer, perquè Gauguin a França és una icona nacional. Però si la novel·la es tradueix al francès espero publicar articles a França defensant les meves conclusions.

A les quals ha arribat com?

Vaig trobar a la Biblioteca Nacional de França un article del 17 d'agost de 1934, que qüestionava la mort natural de Gauguin. A partir d'aquí vaig iniciar investigacions, tant bibliogràfiques com entrevistant-me amb experts en la pintura de Gauguin.