El 100 aniversari de la Costa Brava ha estat una oportunitat perduda. De fet, sort que llegeixo el Diari de Girona, sinó no me ?n'hagués assabentat. S'imaginen quelcom semblant a la Costa Blava francesa o a qualsevol indret de prestigi a Europa? Fer el gall d'indi a casa nostra és normal. No té mèrit. Tothom anirà a toc de trompeta a celebrar-ho, amb un bon àpat i uns bons vins. El que té importància, nivell, qualitat, però dificultat, és vendre la imatge del 100 aniversari de la Costa Brava fora del seu territori. Fer soroll, ressó i amb imaginació. De vegades, no oblidem, els recursos econòmics són el de menys. Si s'organitza amb temps -no avisant quatre dies abans-, posant-hi ganes i ambició, se'n pot treure molt de profit. Dóna la impresió que aquest aniversari va ser segrestat per quatre buròcrates amb bona voluntat, però poc viatjats i amb gens d'experiència. M'agradaria saber quants d'ells saben qui és Truman Capote, han llegit A Sang Freda o, si més no, el llibre de Màrius Carol, L'home del pijama de seda. Sort que l'alcadesa de Palamós ho està fent molt bé aprofitant la figura de Capote per vendre la població. La Costa Brava és un lloc privilegiat que té cinc mil cares fascinants. Ple d'història, cultura i paisatges. Aquest estiu vaig conèixer ?estrangers que havien estat de vacances una setmana a Lloret de Mar. Gent culta, universitària, però que no es van assabentar absolutament de res del significat de la Costa Brava. Per a ells, es resumia amb platja i beure. Quan, parlant-ne, els explicava la part més cinematogràfica i cultural, em miraven amb cara d'estranyats. No en tenien ni idea. Ningú els hi va explicar. També estic segur que a l'hotel on es van allotjar, tampoc hi havia cap tipus d'informació. Esperem que en el 200 aniversari millorin les coses.
