Els productes congelats, com ara els pèsols, sempre s'anuncien com si fossin els més frescos. Com acabats de collir, diuen. En realitat, ja ho sabem, fa setmanes o mesos, que esperen, morts, dins dels congeladors de les grans empreses. Els productes baixos en greix, els de règim, són tan bons que tothom els vol, diuen, però qualsevol que faci règim sap perfectament que ningú no es baralla per canviar-li el plat. La publicitat se centra en un concepte, que sovint és el que el producte vol semblar, no el que és. En política passa igual. L'anunci de campanya requereix frases curtes i lapidàries, contundents, afirmacions sense escletxes i titulars llampants que quan arriba el dia abans d'emetre el vot, més que elements de reflexió ens ofereixen un magnífic enfilall de mitges veritats, d'intencions manifestament impossibles, d'amenaces de desastre imminent i unes quantes ximpleries que ratllen i fins passen, el llindar de civilitat articulat a la declaració dels Drets Humans.
Així prometen renovació els que fa 30 anys que governen. Els que retallen diuen que retallen els altres. I encara n'hi ha que diuen que no els retallin les idees. I alguns afirmen que sempre hi són. Els que anuncien que és molt el que ens uneix, no tenen cap mania a dividir i a carregar contra els immigrants, només perquè són minoria i els últims d'arribar. I els que diuen que primer els de casa resulta que fa dos dies eren a Fuerza Nueva així que no acaba de quedar clar a quina casa es refereixen. Si voten en un poble petit, escoltin de què parlen els candidats. Li pregunten mai com li van les coses o li etziben una bateria de frases on només surten ells? Si viuen en una gran ciutat, benvolguts lectors, res a dir. Dilluns serà un altre dia.
