Després de no voler exercir com a advocada, Montserrat Fugardo va decidir treballar com a coach executiva i ser formadora en Educació Emocional. Aquest juny ha publicat el seu primer llibre, titulat "Merlix, el aprendiz del siglo XXI", on fa una pinzellada sobre la disciplina del coaching, que intenta ressoldre la mala gestió del temps i les emocions, i sobre les eines per a una millora laboral.

Com defensaria el paper d'un coach davant un psicòleg convencional?

Un psicòleg busca les arrels dels problemes, el "perquè", i un coach simplement conversa amb la persona buscant el "per a què" s'actua d'una determinada manera. No és un guia, sinó un acompanyament.

Quines qualitats es requereixen a un coach?

Tenir l'escolta activa, empatia i donar un bon feedback

Diu el coaching que l'èxit es pot aconseguir sense fomentar la competitivitat, però la competència sovint és necessària per superar-nos a nosaltres mateixos...

El lema del coaching és "guanyar - guanyar". És a dir, que les dues parts triomfin, sense la necessitat que algú hagi de perdre. Aixafant a l'altre no s'arriba enlloc.

Una de les crítiques més comunes és la falta d'una regulació oficial del coaching...

Un cop el coaching està a l'abast de la universitat ha assolit més credibilitat. També hi ha associacions de coaching professional que demostren encara més seriositat. Hi ha gent que amb un cap de setmana diu que és coach.

I vostè?

Fins que no vaig tenir la titulació adequada, i vaig fer les pràctiques necessàries, no em vaig sentir preparada.

Quins són els casos més habituals?

A la Universitat de Salamanca, el coaching està inclòs dins l'àmbit empresarial, perquè és on més es pot incidir. De fet, s'haurien de fer molts canvis en les petites i mitjanes empreses. Cada cop hi ha més alts directius que exerceixen o compten amb coachs, i impulsen un canvi en recursos humans.

La pressa, la saturació... Què ens desgasta més com a professionals?

No sabem gestionar el temps. Volem fer-ho tot, i arriba un moment en què el got es vessa. Cal tenir prioritats.

Quin era l'objectiu d'escriure el llibre?

Vaig pensar a fer un llibre que estigués a l'abast de tothom i que fos senzill de llegir. Es tracta de fer una pinzellada sobre les eines necessàries per fer canvis.

Per què en el llibre un mag és el pacient i un esquirol, el coach?

He volgut fer un contrasentit. El mag, que sol saber més que la resta, s'adona que no ho sap tot. Mentre que l'esquirol, anant d'arbre a arbre observant, acaba sent el coach del mag.

Si actuo com a coach li hauria de preguntar si se sent satisfera d'on ha arribat en l'aspecte personal...

Encara em queda camí. Sóc una aprenent, com el mag Merlix. Vull tirar endavant amb el meu projecte, que és la formació i ser coach.