L'any 374 a Milà es produeix la primera elecció més o menys popular d'un càrrec dirigent. Ambrosi, governador de la llavors petita població de l'Imperi Romà, va ser escollit per aclamació del poble nou bisbe de la seu, per posar fi a les rivalitats religioses entre catòlics i arians. Ambrosi va acabar essent sant. Larry Siedentop, filòsof i historiador britànic, manté en el seu llibre Inventing the individual que l'origen de la democràcia per a tots no s'ha de buscar a Grècia -on manava una aristocràcia elitista-, sinó en els orígens del cristianisme, en les eleccions dels bisbes i en la desaparició de les elits hereditàries de l'Imperi fruit de les invasions dels bàrbars del Nord. La història de les llibertats individuals és plena d'anades i tornades, fruit de l'evolució de les religions, el naixement de les ideologies i del paper dels salvadors de les nacions, per bé o per mal. El segle XX ha estat ple del pitjor i del millor. Ara vivim temps de por, de creure que les desigualtats socials i la nova pobresa sobrevinguda amb la crisi pugui posar en perill allò conquerit. Els messies populistes, amb o sense cua, surten a tot arreu del continent europeu. Tots ells, sota diferents façanes, aspiren al mateix: reduir la sobirania de l'individu, convertint la persona en un ésser al servei del totpoderós estat. Que ningú creixi massa, vulgui treballar massa o aspiri a massa. Se l'haurà de silenciar perquè va contra la resta. La llibertat s'ha de controlar. Aquests nous partits s'aprofiten del desencís, de la corrupció i de la manca de lideratge i errors continuats dels partits clàssics, incapaços de seguir convencent els ciutadans que són la millor acció. Ens cal un Ambrosi, però no n'hi ha.
