els socis del Barça escolliran demà nou president. He tingut l'oportunitat aquests dies de moderar una taula rodona entre els responsables econòmics de les candidatures i haver sopat amb alguns dels protagonistes i candidats d'aquest equip de futbol. Com a no soci, però seguidor i interessat en la gestió dels clubs de futbol, el cas Barça em resulta molt difícil d'explicar si no atenem a la importància de les personalitats i vanitats que conflueixen en aquest món. Resulta paradigmàtic que les quatre candidatures de 2015 estiguessin en el mateix equip el 2003. Els socis del Barça que conec, que són uns quants, sempre diuen que el compte de resultats i el balanç els és igual. El que volen és que la pilota entri i es guanyin títols. Però la història recent ha demostrat que els títols van lligats als resultats econòmics. Un dia pot sonar la flauta i guanyar quelcom; però, a llarg termini, la bona gestió equival a èxits esportius. No només al Barça, també a altres clubs d'arreu. Un equip com el Barça per seguir en aquest nivell ha de seguir invertint (en la masia i en els millors jugadors), però alhora ha de buscar noves fórmules d'ingressos. El nou Espai Barça, aprovat en referèndum, és un exemple per créixer, però que, mal dissenyat, pot acabar hipotecant el club. No es pot fer de qualsevol forma. El Barça ingressa en màrqueting i patrocinis 100 milions menys que el Bayern de Munic, tot i ser un equip més triomfador aquest segle. Queda molt per millorar. En el món Barça i el seu entorn, on tothom té una opinió, no es pot manar de qualsevol forma. S'ha de ser molt dur per suportar pressions, comunicar bé i aguantar xàfecs. I, potser és demanar molt, ser 100 % transparent. El soci té la paraula.
