Aquesta setmana he pujat i baixat quasi cada dia de Barcelona a l'Empordà. He fet el recorregut habitual. Des de l'autovia de Palafrugell -quan permetran augmentar la velocitat en alguns trams?- fins al cinturó litoral observant el que passava al meu voltant. Arribar al peatge de Maçanet em costa 45 minuts. Des d'aquí fins a les rondes és mitja hora. I de les rondes a Passeig de Gràcia un quart d'hora anant bé. Faig servir el Via T als peatges, que no sempre és garantia de rapidesa, ja que conductors estrangers despistats s'hi fiquen erròniament, endarrerint el procés. Gràcies a tots, a penes es corre per sobre de la velocitat permesa, de 120 km/h + 10%, o sigui 132 km/h. Hi ha molt de trànsit de baixada a la capital catalana i molt avançament de camions, que fa impossible que un Fittipaldi (ara en diríem Hamilton o Vettel) pugui batre rècords mundials. A diferència d'altres rutes com l'eix transversal o l'autovia cap al Cadí, a penes es veuen cotxes de matrícula andorrana, que solen ser els més corredissos del món. Sempre que veig una matrícula belga estic més atent. Mai se sap per on poden sortir. Els ?ale?manys, seguits pels italians, són els millors conductors amb diferència, mentre que els holandesos són especialistes a no mantenir mai una velocitat de creuer. Sembla que juguen al gat i la rata. Els francesos? Com aquí, hi ha de tot. No els agrada mantenir la distància recomanada amb el cotxe que tenen al davant. També són els que tenen els cotxes més senzills. Per això la paraula «utilitari» és seva. Els cotxes més potents, alemanys a banda, solen tenir matrícules de països de l'Est d'Europa. Per què serà? Bon agost i compte a la carretera.
