Amesura que ens acostem a l'inici oficial de la campanya i a les eleccions del dia 27, es posa en evidència que els favorables i els contraris a la independència creuen que els motius econòmics són el fonament més sòlid del seu argumentari. Una coincidència que evidencia profundes discrepàncies. D'altra banda els sondejos que s'han fet públics fins ara coincideixen a assenyalar a la candidatura de Junts pel Sí com a guanyadora de les eleccions, però majoritàriament coincideixen que no obtindrà una majoria absoluta que els permeti governar en solitari. Per això resulten especialment destacables les discrepàncies dins del bloc independentista. Mentre Artur Mas s'escarrassa a afirmar insistentment que una independència de Catalunya no significaria ni sortir d'Europa ni de l'euro els responsables econòmics de la CUP creuen que seria un bon moment per donar l'esquena a les institucions que, segons ells, han imposat l'astericidi i a la moneda que encotilla la nostra economia. Discrepàncies que fan preguntar quin serà el preu de la coincidència, si finalment Mas necessita els vots dels representants de les Candidatures d'Unitat Popular per ser investit president. Els resultats de les properes eleccions s'analitzaran del dret i del revés i, per tant, també en clau plebiscitària. Però el fet de que la seva conseqüència directa sigui la composició d'un Parlament, que ha d'escollir un president, que ha de formar un govern, que ha de portar a terme un programa, fa inevitable que es plantegin alguns interrogants quan els possibles socis parteixen de posicions tan allunyades. I cal explicar també quin és el preu que s'està disposat a pagar.
