Artur Mas no va aconseguir els vots suficients per ser investit president. Ell mateix ho tenia coll avall després que les negociacions entre JxSí i la CUP s'han encallat precisament en el nom del presidenciable. El debat va tenir molts moments interessants, però l'única expectativa real se centrava en la intervenció de la CUP per mirar d'intuir si el vot negatiu d'ahir pot canviar de sentit demà, quan només caldrà una majoria simple. Antonio Baños va anunciar que votarien no a Mas i el convidava a tornar dijous, com un professor que envia un alumne a la repesca. Baños no va estalviar ironia i va ser tan amable en les formes com dur en el fons. Tan despietat va ser que va arribar a etzibar a Mas que el seu gran mèrit ha estat anar a la deriva, deixant el timó i deixant-se arrossegar pel corrent. La CUP va demostrar a Mas, a JxSi i a tothom que per moltes picades d'ullet que faci el president en funcions mai serà prou, que sempre li demanaran més i que mai li perdonaran res. I això que el candidat a la reelecció va acabar la rèplica a Baños presumint d'haver estat el govern que més ha incrementat la pressió fiscal, d'haver assetjat les nuclears i les concessionàries i d'haver-se enfrontat a la banca amb l'impost als dipòsits bancaris i als pisos buits. Ni així els va estovar. La CUP va completar la seva estratègia amb una de mediàtica, proposant Raül Romeva com a candidat de consens moments abans de l'inici del debat. Així han aconseguit que Mas hagi de dividir els esforços entre el front exterior, on ha de buscar els vots, i l'interior, on no tothom està d'acord a portar fins a les últimes conseqüències l'amenaça d'unes eleccions anticipades.
