Són paraules que no agraden, però s'han d'admetre. Les destrosses de l'Iraq i Síría han creat un califat islàmic basat en el terror que té com a objectiu eliminar tot el que representen els valors occidentals per instal·lar els seus. Per ?aconse?guir-ho tenen dos instruments: ?se?guir conquerint terreny a l'Orient Mitjà i terroritzar els europeus des de dins gràcies a l'allau de seguidors que tenen, molts d'ells, nascuts aquí. És un nou tipus de guerra i d'enemic, amb el qual serà necessari combatre de formes diferents de com s'ha fet fins ara. Hi ha múltiples fronts de batalla i un d'ells són les nostres ciutats. Contra aquest enemic no valen diàlegs ni negociacions. L'amenaça existeix i molt més palesa que en el passat. No és hora de buscar responsabilitats. El fanatisme religiós i violent té explicacions que s'escapen a la racionalitat. Qui el lidera no són precisament gent que visqui en la pobresa. Em cansa el bonisme d'alguns representants de l'esquerra radical que diuen que aquest terror és culpa nostre. Fals. Potser l'única responsabilitat que se li pot demanar a Occident és haver actuat massa tard malgrat els atacs soferts de forma intermitent des de l'11-S. Vam deixar que a Síria esclatés una guerra civil i mai es va acabar de resoldre què fer amb l'Iraq. Guanyar la guerra costarà molt de temps. Això suposarà cedir part de les nostres llibertats per més seguretat: més càmeres, més policia, més prevencions, més vigilància i controls. Haurem de començar a acostumar-nos a tot això i més. A la Segona Guerra mundial, almenys es veien venir els bombardejos aeris per poder-se amagar amb una mica de temps. Ara el terror apareix sense avisar.
