El cap de llista del PSOE per Madrid té avui totes les paperetes per ser el nou president de Govern. Obtindrà el vot favorable de Podem i la previsible abstenció de C's. Els nacionalistes bascos i els dos partits independentistes catalans tampoc votaran en contra. Li serà suficient per guanyar per majoria simple els vots negatius. Tot això passarà a menys que en la darrera hora, els barons socialistes, presidents de comunitat autònoma, es neguin a acceptar Podem. Però Iglesias i companyia seran capaços de tornar a variar el seu discurs per apropar-se al poder. Sánchez, a qui vaig tenir oportunitat de sentir en les jornades del Cercle d'Economia a Sitges a finals de maig passat, és un candidat que s'està fent. Va ser incapaç de respondre cap de les preguntes sobre economia que li van fer destacats acadèmics i membres del Cercle. És una incògnita, com ho era Zapatero. I així ens va anar. No ho tindrà fàcil per governar. No només naixerà amb un govern molt feble, també es trobarà sobre la taula la disciplina que exigeix Brussel·les perquè Espanya faci millor els comptes. Estarà amb les mans lligades. Prometre un augment considerable de la despesa social només es pot fer si s'ingressa molt més. I ara el que menys necessitem és que es tornin a apujar els impostos. La nova crisi que s'albira demana prudència en la gestió dels diners públics. Qualsevol possible canvi de la Constitució és impossible sense el PP, cosa que sí seria possible si hi hagués un pacte PP, PSOE i C's. Amb Sánchez entrarem en un període molt més complex on es deixarà que el tema català el segueixi matant el temps. Tornarem a sentir parlar de talante.
