cada 26 de gener, entre altres efemèrides, sorgeix sempre el record del curt domini francès del nostre territori, ara fa un parell de centúries. Tal dia com aquest de 1812, i seguint la tradició de la nova república de posar noms relacionats amb accidents geogràfics -sobretot rius-, l'administració napoleònica va anomenar «Departament del Ter» a la regió gironina annexionada a l'Imperi francès. Va ser una incorporació efímera, de només un parell d'anys. Després els funcionaris gals, amb els seus redingots i els barrets emplomats, van tornar cap al nord, deixant-nos en mans, novament, de l'esperpèntica monarquia espanyola.
Aquell Departament del Ter tenia la capital en la torturada ciutat dels setges i dues subprefectures a Vic i a Figueres, i acollia, geogràficament parlant, tota la conca del Ter i la del Fluvià, els dos rius que desembocaven -abans de la seva desviació artificial- en l'antiga ciutat grega i romana d'Empúries.
No era cap ximpleria, probablement fou el primer intent de racionalitzar administrativament el territori. El segon intent fou en època de la Generalitat Republicana, però la vegueria de Girona, anomenada Regió II després dels fets d'octubre, encara va ser més efímera. Després de tot això res de res, ningú s'ha proposat canviar seriosament l'arbitrari sistema de províncies de 1833.
Tot continua igual, la Diputació va fent la viu-viu amb l'aquiescència dels vells partits polítics, la subdelegació de l'Estat va regnant sobre els seus súbdits i la ciutat immortal s'emmiralla en la seva pròpia imatge reflectida en les dubtoses aigües de l'Onyar.
