Els autors d'aquell gran best-seller de tots els temps que va acabar anomenant-se La Bíblia, tenien una estranya predilecció pel número quaranta. Quaranta dies va durar el diluvi universal i quaranta dies es va passar Moisès al mont Sinaí esperant que Déu redactés els seus manaments. Quaranta anys va tardar el poble d'Israel a travessar el desert i el rei David va regnar durant quaranta anys.

Més de cent vegades apareix el número quaranta a la Bíblia, per tant no és d'estranyar que la quaresma catòlica duri també quaranta dies, des del dimecres de cendra fins al diumenge de Pasqua, un dia que varia en funció de les llunes i que oscil·la cada any entre el 22 de març i el 25 d'abril.

Al nostre país la vella Quaresma es representava, i es continua perpetuant en els murs de les escoles, amb la imatge gràfica d'una dona vella amb set cames -per les set setmanes que dura- i amb un bacallà o una arengada a la mà, simbolitzant l'antiga prohibició general de menjar carn i ous durant aquests dies.

En aquesta època nova en què ens ha tocat viure, com moltes altres coses, tots aquests costums religiosos han quedat relegats a la cuneta de les curiositats i de les tradicions folklòriques, però la Quaresma encara generalment és un temps gris, des de molts aspectes. L'horari d'hivern ranqueja en els extrems del dia i la primavera amb prou feines s'insinua en el calendari, però l'aire va carregat de secretes esperances, com si la vida ens esperés somrient a cada cantonada, amb els braços oberts, per avisar-nos que una nova primavera sempre acaba arribant.