L'actualitat ens obliga a continuar ampliant els coneixements en matèria financera. Avui no queda pràcticament ningú que no hagi sentit a parlar de les societats offshore, registrades en llocs en què no tenen cap activitat econòmica. Arran de l'escàndol dels Papers de Panamà han aparegut moltes veus per deixar clar que això no és il·legal, tot i que també moltes altres per dir que costa molt trobar justificació a aquest model d'empreses. En tot cas, els dubtes sobre la moralitat d'algunes d'aquestes pràctiques, i fins i tot de la legalitat, creixen quan s'evidencia l'interès dels propietaris d'aquestes societats a amagar la seva identitat o la procedència dels diners. Tot just ha aparegut la punta de l'iceberg d'aquest cas i ja hi ha una llista de centenars de polítics de primera línia implicats. Mussack Fonseca Co. és el cinquè despatx mundial en creació de societats offshore; no cal gaire imaginació per suposar el terratrèmol que significaria que es fessin públics els arxius dels altres quatre. La novetat del cas és que deixa al descobert persones concretes, però estem parlant de pràctiques conegudes. La hisenda espanyola i l'Audiència Nacional diuen ara que obriran investigacions, però potser haurien d'explicar per què no havien demanat informació fins ara si hi ha vigent un conveni de col·laboració fiscal amb Panamà. Potser tampoc sabien que les principals entitats financeres espanyoles són les que recomanen als seus millors clients els sistemes més efectius per evadir el pagament d'impostos? Si de veritat algú vol donar la volta al sistema pot començar amb el model fiscal prioritzant la productivitat i penalitzant l'especulació. Però no caiguem en la ingenuïtat de posar la guilla a cuidar el galliner.
