Sempre m'ha semblat estrany que precisament a l'estiu sigui quan la gent vagi més mal calçada. Que hi hagi un cert relaxament en el vestir ho trobo correcte, portar pantalons curts o samarretes sense mànigues per poder lluir morenor o tatuatges pot ser perdonable, el que ja passa de la ratlla és que els vianants portin espardenyes d'aquelles que s'aguanten només per la pressió del dit gros del peu.

Aquesta mena de sabatilles abans servien exclusivament per sortir de la piscina o de la platja i anar a la dutxa. Ara es porten a tota hora, com si fos el més normal -i còmode- del món. Veus nanos que ensopeguen pel carrer o que simplement perden la plantofa i han de recular per tornar-se-la a posar, o que, si volen fer una corredissa, han d'anar com els ànecs, arrossegant els peus.

Però això de les espardenyes no és el pitjor, perquè el calçat que utilitzen moltes dones també és lamentable. Són com una mena d'esclops amb tires fines i uns talons de pam i mig. Se les veu d'una hora lluny i potser és el que pretenen, però fan llàstima. Caminen com John Wayne després de baixar del cavall i transpiren molt més que el cavall.

El govern, tan avesat com està a reglamentar-ho tot fins al darrer detall, hauria de posar-hi ordre. No pot ser que la conselleria del ram faci els ulls grossos. Entenc que tothom s'ha de guanyar la vida i que els sabaters i els podòlegs tenen dret a canviar-se de model de cotxe cada estiu, però no a costa de la integritat física de les persones, dels inconscients que porten aquest calçat i dels que hi ensopeguem.