Als nostres carrers es comencen a distingir dos tipus de persones. Els que fan servir constantment el mòbil i els que no. Qui parla, tecleja, o fa fotos amb el seu mòbil camina com si la resta del món no existís. De tant en tant, alça el cap per si hi ha algú més. El segon tipus de persona que passeja és qui fa eslàlom per evitar xocar contra els que estan posseïts per l'aparell. Una vegada, en una andana no gaire ample, vaig haver d'aturar-me de sobte mentre un grup de tres japonesos s'anaven apropant a mi mentre tocaven el mòbil. Vaig haver de parar de sobte i, un cop se'n van adonar, van fer un crit de terror, com si jo fos un perill públic. Sort que no entenc japonès. Cada cop veig coses més curioses. Per exemple, gent en bici o patinet també fent servir el mòbil. He estat a punt de tenir un accident greu per aquesta causa. O els que condueixen el cotxe mirant-lo de reüll. En els semàfors es pot veure tot un seguit de gent que aprofita el minut per enviar missatges. Confesso que jo també ho he fet. Fins i tot, per fer alguna foto. No només passa això al carrer. Als restaurants hi ha dos tipus de grups. He vist suposats amics que en comptes de parlar entre ells envien missatges per mòbil i els que no miren mai el mòbil i es dediquen a parlar. Un dia vaig quedar amb un parell de persones més amb un important patrimonialista català que en els seus temps lliures es va dedicar a dirigir un club de futbol. Sense demanar disculpes, es va passar la meitat del dinar mirant l'aparell. El següent cop que vam quedar ja no mirava el mòbil. Suposo que la conversa devia ser més agradable.
