L'escenari és Galícia, la terra «des d'on es veu enfonsar tot, des dels vaixells romans fins al Prestige», i que s'enfonsa en el present en el contraban que l'assola des de temps remots. En els seus 1498 quilòmetres de costa, amb aversió a la línia recta, la mar es cargola entre amagatalls i racons ideals per entrar sense ser vist. Per la seva mateixa geografia, però sobretot pel pes de la seva història, el contraban ha estat sempre part de la vida quotidiana de bona part de la seva població. Però el seu caos, des de l'arribada del narcotràfic a escala mundial, és un altre. Un salt al buit que la delinqüència va aprofitar amb facilitat per fer negocis milionaris. Coca, farlopa, perico, merca, fariña. Mai Galícia va comercialitzar un producte amb tant d'èxit.
El seu auge arriba en els anys 90, quan va assolir xifres rècord. En aquesta dècada, segons dades oficials, el 80% de la cocaïna que arribava a Europa desembarcava a les costes gallegues. A part de la seva privilegiada posició geogràfica, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d'admiració i tolerància cap a una cultura delictiva heretada de l'època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un clima d'impunitat afermada gràcies a la desídia (quan no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.
A través de testimonis directes de capos, pilots, tot tipus de penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata, amb minuciositat artesana, un paisatge criminal amb freqüència infravalorat. En l'imaginari popular, aquest costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d'or ha enfosquit el potencial destructiu d'un fenomen que va arrasar el teixit social, econòmic i polític de Galícia. Nacho Carretero sap explicar la seva història, enllaçant no només amb aquell passat remot en què la gent, al límit de morir-se de fam, comença a buscar-se la vida, sinó que el connecta amb un present que segueix viu a Galícia i que sembla no haver acabat encara. Prova d'això ha estat el camp minat pel qual ha travessat la publicació del llibre.
Assaig periodístic, història d'una regió, recompte minuciós de les portes del narcotràfic a Espanya, Fariña s'ha convertit, des de la seva prohibició i retorn a la plaça, en tot un fenomen literari. Poc més de mig any després que una jutge de Madrid ordenés el segrest de Fariña, ja es pot adquirir de nou des de fa algunes setmanes a les llibreries. Va ser tant el seu èxit que, quan es va prohibir, per atzar del seu propi destí, es va començar a vendre a Portugal, i la gent travessava la frontera per aconseguir-ho i fer contraban amb el text.
El llarg procés judicial li va donar una segona vida i el va acabar de fer popular. El llibre ha aconseguit vendre més de 40 mil exemplars. La seva prohibició va jugar a favor seu, com una campanya de màrqueting que produiria un impacte enorme. Després que el seu exhaustiu reportatge fos adaptat com a sèrie a Atresmedia, ara Editorial Navona el publica en català mentre que Netflix tradueix la ja popular sèrie per a la seva difusió global.
Nacho Carretero (la Corunya, 1981) va començar a redaccions de diversos diaris des de molt jove. Ha publicat sobre la guerra de Ruanda i sobre Síria.
