L'any 2011, el fabricant nord-americà de processadors Intel va encunyar per primera vegada el terme ultrabook. El vocable, que va ser registrat per la mateixa empresa, es referia a una tipologia d'ordinadors les característiques principals dels quals eren que el gruix havia de ser com a màxim de 21 mm en els grans i de 18 mm en els petits; el processador havia de ser d'ultrabaixa tensió -de molt baix consum elèctric-, a més de tenir un disc dur d'estat sòlid -SSD- i una durada de la bateria -en ús- d'almenys cinc hores.

Amb el pas dels anys aquell gruix i aquells processadors s'han tornat obsolets fins al punt que, almenys pel que fa a gruix, els 21 mm són gairebé un maó al costat dels ordinadors que fabricants com Apple, HP, Acer o Lenovo estan llançant al mercat.

Si bé és cert que aquests ordinadors no poden presumir de potència, també cal dir que la seva solvència és més que suficient per realitzar qualsevol tipus de treball per a la majoria d'usuaris.

No cal dir que aquestes interminables hores d'ús -alguns models, com el Lenovo Yoga 920 arriba a les 16 hores d'ús- es redueixen considerablement quan s'usa -i abusa- de jocs o aplicacions d'edició fotogràfica. Si s'intenta fer edició de vídeo, la cosa pren tints dramàtics. Això és millor oblidar-ho...

Però al final, ordinadors com el MacBook, l'Acer Swift 7, el Samsung Llibreta 9, l'HP Spectre 13 o l'Huawei MateBook X no són dels millors per la seva força bruta, sinó per la seva subtil elegància gestionant la bateria fins que s'esgota abans l'usuari que l'ordinador.