L'editorial Libros del Asteroide publica Historias reales , l'excel·lent compilació de narracions no-ficció de l'autora australiana Helen Garner, una delicada depuració de vida quotidiana i successos als quals l'escriptora, amb una lucidesa i intel·ligència úniques, sap treure partit.
matías crowder
n Tots els textos bolcats a Historias reales, aquest excel·lent recull de narracions de no-ficció, tan contundents com cristal·lines, busquen en la vida quotidiana, les relacions de família, la feina, els successos mínims o els que marquen la nostra vida, com el matrimoni o el part, aquesta vida latent que defineix una societat. Una recerca que resulta tan propera que les històries explicades semblen haver-nos passat a nosaltres mateixos.
De totes les històries, la del seu acomiadament d'un institut és especialment tant commovedora com divertida. En ella l'escriptora australiana relata els seus temps com a professora. Després de respondre, sense cap tipus de ficció ni rastre de fantasia, les preguntes que li feien els seus alumnes adolescents sobre el sexe, l'episodi li costaria el lloc. Aquell incident, en què revela no només la innocència i curiositat dels púbers, sinó el dur adoctrinament asexual de les institucions, explicat amb una forma tan rigorosa com precisa, és un dels seus millors relats.
L'acomiadament, poc després, sembla ser poc casual. Sembla ser part del seu destí. Trobar-se sense un duro la va fer bolcar en el periodisme. Allà es trobaria, després d'anys de provar en els seus escrits la ficció més pura, que l'ofici se li donava de meravella. La no-ficció, llavors, sembla ser la seva. «L'acomiadament va ser el millor que podria passar-me. Em va obligar a posar-me a escriure per guanyar-me la vida», diria anys més tard l'escriptora.
Els relats es bifurquen en mil històries vinculades a la seva carrera i la seva vida privada. En la seva ploma tot sembla ser digne d'explicar-se. Tot té un rerefons que sembla xiuxiuejar des de la seva prosa. Garner és l'observadora. La seva escriptura és la talaia, la seva muralla defensiva, des de la qual és capaç d'observar els plecs més foscos d'un horitzó social difús i explicar-los de manera commovedora i comprensiva. Per moments sembla com si, a propòsit, els seus personatges es veiessin disposats a ficcionar les seves vides. Com si es veiessin embolicats en la confusió que els fa invisible el límit de la realitat i el que s'imaginen. Garner sap detectar aquest límit, la seva fusió, i explicar-ho.
Decidida és alhora la intenció de l'editorial. En l'últim temps sembla haver-se proposat publicar el millor de no-ficció dels últims temps, en una mostra que fins i tot comprèn llibres anteriors al clàssic de Truman Capote, A sang Freda, com Operación Masacre, de Rodolfo Walsh, o Stop Time de Frank Conroy , tinguts en compte com a iniciadors de tot un gènere. Historias reales és part d'aquesta recerca, sense importar coordenades, d'un delicat olfacte editorial que aquest cop arriba fins a les costes australianes.
Helen Garner va néixer el 1942 a Geelong, Austràlia, on va créixer fins a ingressar a la Universitat de Melbourne. Va donar classes a diferents instituts fins a ser acomiadada el 1972. D'ençà que va començar a treballar com a periodista, la seva producció literària es torna extensa i dilatada, tant en ficció com en no-ficció. La seva primera novel·la, Monkey Grip (1977), va guanyar el National Book Council d'Austràlia i va ser adaptada al cinema el 1982. Des de llavors, Garner ha publicat diverses novel·les, contes curts, assajos i reportatges. La habitación de invitados (2008) és el seu últim títol de ficció i un dels seus llibres més reconeguts. Entre les seves obres de no-ficció destaquen The First Stone (1995), un controvertit reportatge sobre un cas d'abús sexual a la Universitat de Melbourne; Historias reales (1996) i La casa de los lamentos (2014). El 2006 va rebre el primer Melbourne Prize for Literature en reconeixement a la seva carrera.
