Definir l'art amb un sol color, diu en Xavier Barral a la seva reivindicació del blau en exordi, és molt subjectiu: en qualsevol cas «jo veig l'art català de color blau. Joan Miró és blau: el seu blau és el blau del mar i del cel, de la Mediterrània». Alguna cosa semblant li succeeix a en Jordi Pagès, tot i que en clau poètica: «L'exposició BLAU BLAUA „explica l'artista„ està inspirada en el la poesia de Clementina Arderiu, Rosa Leveroni i Quima Jaume. Tres poetes de Cadaqués pertayents a tres generacions diferents que encarnen „reprenent les paraules de Maria-Mercè Marçal„ tres baules d'una genealogia literària femenina ben sovint invisibilitzada».
Com ja sol ser habitual en els plantejaments artístics de Pagès, la seva obra, fortament condicionada per les lectures poètiques del seu autor, no s'exposen a les galeries d'art convencionals sinó a les llibreries.
