Curada per l’escriptor Guim Valls, Documents Documenta publica Que jo em guardi de dir amén, l’obra completa de Jordi Pope, el mític poeta i performance motor del moviment contracultural català dels anys 80 i 90. Valls recull tots els reculls publicats en vida (Escrits, 1999; Llibrot, 2001), així com el poemari inèdit Sistemes de comunicació.

Qui va ser Jordi Pope?

Jordi Pope va ser un poeta, un artista de cap a peus, que va sorgir una mica a la impensada. Fill d’una família humil del barri del Raval de Barcelona, va connectar de ben jovenet amb tota la moguda artística alliberada dels anys setanta. Als vuitanta ja el tenim muntant recitals de poesia en bars i ateneus i començant una obra poètica del tot personal i salvatge.

Connectava amb la gent?

Era un recitador i podríem dir que un performer molt i molt carismàtic, amb una enorme gràcia natural. De fet, això d’escriure li va venir arran de conèixer i fer-se amic d’altres poetes, com Casasses mateix.

Era un autodidacte?

Exacte, Pope és dels pocs poetes de la denominada «contracultura» pròpiament de carrer, de classe treballadora. Anava tirant, com diu Casasses, amb «feinetes o feinotes, ajudant l’un o l’altre, fent encàrrecs i participant en conxorxes i trafiques».

Per què creu que la seva obra cada cop arriba a més lectors?

Crec que l’obra escrita de Pope conserva gran part del magnetisme que ell li sabia donar en l’esfera oral. Els seus poemes, més enllà de ser boníssims com a artefactes sonors de molt bon recitar, són rics en molts altres aspectes, com ara el del lèxic.

Quina va ser la seva relació amb ell?

Quan en Pope va morir, el gener del 2008, jo tenia 15 anys. El meu pare, el Marc Valls, responsable de Roure Edicions, sí que el va conèixer, sobretot els últims anys. Els llibres d’en Pope corrien per casa, i quan uns anys més tard vaig començar a interessar-me per la poesia, hi vaig caure de quatre grapes. De fet, el treball de fi de grau de filologia catalana el vaig fer sobre en Pope, un gran desconegut de l’acadèmia.

Com era la contracultura poètica dels 80 i 90 a Catalunya?

Doncs jo no hi era per veure-ho, però la impressió que en tinc és que es tracta d’una etiqueta més o menys ampla per encabir-hi tota una sèrie de propostes molt variades. Cadascú feia la seva. Crec que si alguna cosa pot agermanar tota aquesta gent és que practicaven l’art en llibertat.

Què va marcar Pope en aquest moviment poètic?

Pel que m’han dit, Pope era molt estimat per tots ells, hi feia un paper central i com d’aglutinador. Tenia molta iniciativa, muntava coses, tenia idees i sabia materialitzar-les....

La seva tasca com a «curador» no va ser gens fàcil. Fins i tot rescata obra inèdita.

Li hem posat aquest subtítol d’Obra completa (o així) una mica com a broma i una mica per no enxampar-nos els dits. La meva feina va ser d’anar parlant amb els companys d’aventures d’en Pope, demanar-los que m’ensenyessin tot el que haguessin guardat d’ell, i així anar trobant cosetes.