Fa mesos que la possibilitat de formar un govern de concentració a Figueres planeja sobre els grups de l'Ajuntament de Figueres. Però els deu regidors del PSC, ERC, la CUP i Compromís d´Esquerres són insuficients per presentar un candidat alternatiu a l'alcaldia de Figueres. Els números no quadren i necessiten com a mínim un regidor més per tenir majoria absoluta en el ple de nomenament del nou batlle.

Els personalismes, les diferències ideològiques i el clima preelectoral no ho han posat fàcil. Però el bloc d'esquerres, que dilluns va fer valdre la seva força tombant la renúncia de Felip, no ha sigut capaç en cinc mesos de consensuar un candidat. Durant les converses mantingudes, es va oferir l´alcaldia alternativa a ERC, segons han confirmat fonts properes a les negociaicons a Diari de Girona.

Els republicans, però, només s'hi prestaven si el lideratge requeia en la seva cap de llista a les municipals de 2019 -Agnès Lladó-, una condició difícil d´acceptar perquè deixaria en clar desavantatge la resta de formacions del govern unitari. A més, xoca frontalment amb la condició del PSC: que el càrrec no recaigués en cap dels futurs alcaldables.

Per la seva banda, ERC no ho ha confirmat ni desmentit, però Lladó ha matisat que defensen que el càrrec recaigui en el portaveu, que en el cas dels republicans coincideix amb la cap de llista. «No posem ningú per davant del portaveu per ser cap de llista, en aquest cas s´ha donat la casuística que és la mateixa persona, però el portaveu és la persona que s´ha fet càr­rec de representar el grup municipal els darrers mesos», diu Lladó.

Tot plegat ha frustrat l'intent de govern alternatiu de l'oposició i a tres dies dels plens de renúncia i relleu no s'albira cap principi d'acord. A principis de la setmana que ve reprendran les converses, però des del PSC s'evidencia la dificultat de sumar els suports necessaris: «Sembla molt complicat que es pugui arribar a qualsevol tipus de consens i és molt aventurat posar els noms sobre la taula si difícilment no hi ha els vots», reconeix el seu portaveu, Pere Casellas.

Els únics que podrien canviar la correlació de forces són els dos regidors no adscrits (exmembres d´Unió i a l´equip de govern), tal com ha evidenciat Casellas. «Si els companys d'Unió no estan disposats a un govern d´unitat es molt difícil, però el que haurien de valorar és com s´han portat els del govern i prendre determinacions».

Els vots de Manuel Toro i Núria Galimany podrien canviar el pes de la balança, però tot fa pensar que la seva proximitat amb el govern i el fet que votessin afirmativament en el ple de renúncia amplia les distàncies. Malgrat que «en democràcia no es pot donar per descartat mai res, i a Figueres menys», segons diu Lladó, l'oposició de Figueres no suma.

Tenen deu dels onze vots necessaris, i si ningú els aconsegueix Jordi Masquef assumirà el relleu a l'alcaldia, prèvia renúncia de Francesc Cruanyes.

L'oposició es va unir en un front comú dilluns per tombar la renúncia de Marta Felip, però més enllà del vot negatiu, no han arribat a cap consens que permeti desbancar el PDeCAT del govern.