El 2 de juny va anunciar que plegava, però ha tardat cinc mesos a oficialitzar-ho. Ha sigut la primera alcaldessa de Figueres i marxa amb la convicció que seguirà treballant per la ciutat des de la Generalitat.

Marta Felip (PDeCAT) va arribar a l'alcaldia de la mà de Santi Vila i el 2015 va revalidar el càrrec. En el seu darrer mandat ha sobreviscut al trencament del pacte amb el PSC i la desintegració del grup municipal de CiU. Ha governat més d'un any i mig en minoria amb cinc regidors. El seu relleu va ser un pols de força entre el partit i el número dos, Francesc Cruanyes, que va acabar guanyant Jordi Masquef, cap de llista el 2019.

Calia esperar cinc mesos per renunciar a l'alcaldia?

No tenia cap intenció de mantenir el càrrec fins al maig, però tampoc podia marxar així com així. Potser ha costat més del que hauria desitjat, però volia que tingués garanties pel nostre projecte de ciutat, però també pel partit. I ho dic amb tota tranquil·litat. No és res dolent assegurar que el candidat a l'alcaldia i el cap de llista del PDeCAT sigui la mateixa persona. Ho fan tots els partits. Ho hem vist a Lleida amb el PSC o a Alcanar amb ERC.

El seu segon, Francesc Cruanyes, es postulava per substituir-la. Va ser un error posar-lo de número dos?

No, Francesc Cruanyes ha aportat el que sabia fer de regidor, però això no significava que el futur del projecte del PDeCAT hagués de ser amb Cruanyes al capdavant. Mai vam afirmar que era el futur candidat a l'alcaldia quan en un moment donat s'acabés Marta Felip.

Què se li ha ofert a canvi del pas al costat?

Res, i això es podrà veure en el futur. Cruanyes va veure que no tenia prou suports interns i va renunciar a la seva candidatura a l'alcaldia, com és lògic. El temps demostrarà que ha estat honest.

Està capacitat Jordi Masquef per ser alcalde?

En Jordi sempre s'ha esforçat moltíssim en les seves competències com a regidor i ara és el moment en què pot arribar a demostrar el que ha fet. És una persona treballadora, honesta i amb moltes ganes.

Plega en el segon intent pel bloqueig de l'oposició. Els ha subestimat?

Sí, no m'hauria pensat mai que ho farien. Arreu de Catalunya s'ha viscut com un fet insòlit, que un alcalde vulgui renunciar i que l'oposició li ho impedeixi. Vaig quedar parada i he sentit vergonya aliena per la ciutat.

L'acusaven de marxar i deixar carpetes obertes.

S'ha tancat l'adjudicació del contracte d'escombraries, el finançament de la casa natal de Dalí, la ubicació de la DO Empordà i molts altres temes. La feina ha quedat ensordida pel gran soroll que s'ha fet des de l'oposició amb el missatge que no es feia res. I això no és veritat.

I temes pendents?

Hi ha qüestions que no he pogut resoldre i que m'han angoixat, com les ocupacions il·legals o que un barri de la ciutat es quedi sense llum, com passa a la zona oest. És un fracàs meu però també del sistema, que avui en dia encara no permet resoldre-ho.

Algú serà capaç de fer-ho?

Fa molts anys que es parla del barri de Sant Joan, però no és el mateix barri que fa trenta anys. Ara ja té a veure amb activitats delictives, com tirotejos i el tràfic i cultiu de droga. Necessitem la intervenció de la Generalitat amb un pla integral i molts recursos econòmics i suport tècnic que permeti la seva transformació urbanística. Requereix una intervenció de país. En aquest barri hi ha una quota electoral que fa que certs partits tinguin fred de peus i no vulguin intervenir-hi.

Amb quina herència es va trobar quan va agafar el relleu de Santi Vila

El seu projecte de grans equipaments i obres era bo i ambiciós, però col·lapsa en el moment en què s'ha d'aplicar en un context de crisi. No quadraven els seus projectes amb els ingressos que va tenir l'Ajuntament. L'herència amb què em vaig trobar no és culpa d'en Santi, sinó del mateix context econòmic.

I després ha sigut alcaldessa durant set anys i mig.

Vaig començar amb una situació molt dolenta que s'ha transformat en una crisi social. Arribo a l'alcaldia amb una hisenda municipal deficitària que permet fer molt poc. L'hem anat remuntant, la qual cosa ha permès impulsar diversos projectes durant aquest mandat i que seran visibles en els propers anys. La meva feina no ha sigut vistosa ni lluïda, he hagut d'ordenar les finances municipals i ho hem aconseguit.

Tot i això, Figueres pateix ara un greu problema social.

El context social de la ciutat ha canviat moltíssim. Figueres va rebre un volum important de població immigrada que va ser la primera a patir la precarietat econòmica un cop esclata la crisi. La pobresa ens ha fet orientar el rumb del projecte de CiU cap a més despesa social. En la mesura en què ho hem tingut controlat, hem tornat a fer inversió com ara la millora de l'espai públic, el CAP o el parc de Bombers.

Un estudi de l'Ajuntament diu que el 47% dels figuerencs està en risc de pobresa.

Aquest és un titular pervers. Si Figueres tingués la meitat de la població en risc de pobresa, estarien assaltant els supermercats i no és així. El que hi ha és una pèrdua de capacitat adquisitiva i s'ha d'intentar reactivar l'economia i augmentar la renda per càpita. El llindar del risc de pobresa era de 1.700 euros bruts i això no és ser pobre, és vulnerabilitat.

En nombroses ocasions se l'acusa de deixar pitjor Figueres de com se la va trobar.

No em vull treure culpa, però de debò algú es creu que la situació que tenim a Figueres ve d'uns anys cap aquí? La dècada dels noranta era el moment de fer els deures. No es va preveure que el creixement d'habitatges havia d'anar acompanyat de les bases productives necessàries perquè tota aquesta gent que hi havia de viure tingués un lloc on treballar. El context de crisi econòmica no era previsible i no culpo ningú, però si s'hagués planificat bé el creixement de la ciutat, no estaríem en la situació que estem.

És complicat governar Figueres amb cinc regidors?

Ha sigut complicat perquè en lloc d'abocar tota l'energia dels cinc membres del govern a fer projectes hem hagut de destinar-ne molta a esquivar les travetes de l'oposició. Sí que ens han ajudat a aprovar pressupostos, però hi ha hagut molta oposició de baixa volada que només ha volgut fer fracassar les propostes que portàvem al ple. Si haguéssim pogut centrar tota l'energia a fer prosperar projectes de ciutat, ara encara tindríem moltes més coses començades.

Es penedeix d'haver pactat amb el PSC

No m'agrada penedir-me de decisions que en el seu moment vaig creure correctes. Sí que vaig pecar d'ingènua en pensar que allò que havia fet fracassar el pacte amb el mandat de Santi Vila podia haver canviat i al cap d'un any ja ens vam trobar amb el mateix: ànsies de governar en solitari. Ja no parlo del PSC, sinó de Pere Casellas en concret. Vaig pensar que hauria canviat, però farà el que sigui per seguir sent-hi.

La fragmentació del ple ha sigut la seva força?

S'han desvirtuat les xifres perquè no érem un govern de cinc, sinó de set (amb els dos d'Unió). És una majoria clara, i més quan el segon grup, ERC, està a menys de la meitat dels vots. És més, la incapacitat de l'oposició de formar govern alternatiu s'ha transformat en una hostilitat que ha fet el mandat molt feixuc.

Tornarà a la política figuerenca algun dia?

Ajudaré en tot el que pugui per acabar els projectes endegats, però crec que encara puc ajudar més des del govern de la Generalitat. El futur és molt llarg, però ara no està en la meva intenció tornar a l'Ajuntament de Figueres.

Com augura les properes eleccions municipals?

Amb la preocupació que realment tanta fragmentació puguin arribar a sortir resultats imprevisibles. La ciutat necessita un govern fort. Demano que es tingui seny i que cada partit defensi el seu projecte.