Igual que ha fet el PDeCAT, ERC també ha reclamat al Govern espanyol la reobertura dels cinc passos fronterers tallats des de mitjans del mes de gener entre França i les comarques gironines; concretament, a la Cerdanya i l'Alt Empordà.

Aquestes peticions arriben després que, aquest cap de setmana, el sector de l'hostaleria alt-empordanès hagi fet públic el seu malestar per les pèrdues econòmiques que aquest tancament els comporta i hagi reclamat saber fins quan s'allargarà.

Després de les preguntes del diputat del PDeCAT al Congrés, Sergi Miquel, ara s'hi sumen les peticions que ha entrat el senador republicà per Girona, Jordi Martí, que ha presentat una bateria de 25 preguntes per tal que el Govern estatal esclareixi com es va prendre la decisió i resolgui la connexió entre territoris «de forma immediata».

El dia 11 de gener, el Govern francès va tancar, amb cadenes o blocs de formigó, un total de cinc passos fronterers entre Catalunya i França: el coll de Banyuls, el coll de Costoja i el coll de Manrella, a l'Alt Empordà; el camí d'Aja, entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà, i la carretera de la Vinyola, entre Puigcerdà i Enveig.

La mesura l'havia anunciat la Prefectura dels Pirineus Orientals pocs dies abans, i a hores d'ara encara no se sap quan es reprendran les connexions entre els dos països a través d'aquestes vies secundàries. Precisament, fa uns dies, el sector de l'hostaleria alt-empordanès va mostrar la seva preocupació per l'allargament de la mesura, que causa un greu perjudici econòmic als petits municipis fronterers. L'argument que va donar en el seu moment el Govern francès va ser el de la lluita contra el terrorisme.

En el seu escrit, Martí recorda que, a hores d'ara, es desconeix encara «si hi ha hagut algun tipus de coordinació» entre les administracions francesa i espanyola per tal d'adoptar aquestes mesures. «Més enllà del sorprenent de la mesura en un espai transfronterer que forma part de de l'Espai Schengen, on està garantida la llibertat de circulació, s'ha generat una enorme incertesa en els municipis limítrofs, que han vist alterat el seu dia a dia i les relacions quotidianes que s'han desenvolupat històricament a banda i banda de la frontera», indica, tot recordant que, malgrat el tancament amb blocs de formigó, «en teoria la mesura no hauria d'afectar la circulació dels cossos policials, els serveis d'emergències, el personal sanitari i els vehicles de manteniment diari».