Arran de la notícia de voler crear un aparcament dissuasiu amb busos llançadora al cap de Creus, algú, encertadament, ha escrit a les xarxes socials que el progrés és fer un pas endavant i deu enrere.

La problemàtica que pateix la zona, amb un turisme de massa insostenible creat per la fluixa gestió i la poca visió durant molts anys, està provocant que ara tothom corri intentant tapar la ferida de qualsevol manera, sense saber que fer-ho d'aquesta manera agreuja la malaltia de manera irreversible. Ningú vol escriure una crònica d'una mort anunciada de Cadaqués. Però el camí que està agafant tot plegat fa pensar que això es el que acabarà passant. Tristament.

Cadaqués, a part de la bellesa indiscutible, és únic per la seva particular essència. Aquesta singular energia de la seva gent i el magnetisme del lloc ha fet que tota mena de persones d'arreu del món hi vulguin formar part, cridant l'atenció dels personatges més importants i autèntics del planeta. De tots els sectors que un pugui imaginar i de tots els racons que un pugui concebre. Certament això ja no és el que era fa unes dècades, però, tot i les destrosses fetes, encara segueix sent un enclavament màgicament excepcional. On tothom, sigui qui sigui, compta igual i passa desapercebut. Tota aquesta gent, tan imprescindible com els vilatans del poble, s'han comprat una casa o hi venen a passar uns dies o setmanes en algun hotel justament atrets per aquesta singular originalitat que no es troba a cap altre lloc del món. Fer una volta amb una petita barca al matí, esmorzar al casino, un bany a sa Conca, anar a sopar a Es Grec, a Can Tito, Es Baluard, el Talla, Can Rafa, La Gritta petita o algun dels molts restaurants de qualitat que hi ha al poble per després acabar fent una copa al Cafè de l'Habana, al Boia, a la Frontera o al Tropical. Entremig de tots aquests plans sempre hi ha el poder gaudir d'un cafè o una cervesa al far del cap de Creus escoltant musica en viu, de tan alta qualitat com els restaurants. Amb aquesta nova proposta de tancar el cap de Creus, ja no serà possible i veurem fins quan la resta ho serà. Si continuem navegant sense saber cap a on, arribarà un dia que tot l'esmentat anteriorment també desapareixerà. Fem-nos una pregunta: què volem ser? Lloret, Saint Tropez, Venecià? O volem millorar el que som? Cadaqués. Quin es el projecte de poble? He dit una pregunta? Fem-nos moltes preguntes. Ja és un pas i bona notícia que el parc natural per fi proposi quelcom, després de més de vint anys desaparegut en què l'únic que la gent podia percebre era l'ombra de la Victoria, l'antiga directora, divagant per l'atmosfera sense fer res i cobrant un bon sou. Però això i així?

No podem eliminar i prohibir tot allò que se'ns ha escapat de les mans sense pensar solucions positives per a tothom o almenys per a la majoria. Durant algunes setmanes hi ha una saturació de turisme que no aporta res a ningú, sí. Intentem resoldre això sense matar el que ens distingeix. Si es tracta de prohibir, prohibim que vàries barques que venen de fora escupin ?centenars de persones desorientades en busca d'un lavabo i embrutir el poble durant una hora. Posem un cartell abans dels revolts avisant de la cua que hi ha per entrar i de la disposició del pàrquing. Limitem les lli?cències -914- de cases i apartaments de lloguer d'és turístic. Incentivem el turisme els mesos fora de temporada. Ajudem la gent del poble a poder viure ?dignament durant tot l'any. I també els ?treballadors que venen de fora. Potenciem l'art i la cultura, tret ?distintiu d'aquest lloc. Cuidem la natura. Cuidem l'arquitectura.

Cadaqués i el cap de Creus són un paradís, no ens mengem la poma de l'avarícia i la ignorància si no volem acabar sent simples terrenals.