Més de 500 persones es van manifestar ahir a l’Escala malgrat les previsions de pluja (que van acabar afectant l’acte) per reclamar un model d’energies renovables que no trinxi el territori ni doni l’esquena al paisatge. Darrere la pancarta «No pas així» amb la imatge d’un aerogenerador, s’hi van aplegar fins a una quarantena d’entitats ecologistes, ajuntaments i sectors econòmics de comarques gironines (com pagesia, pescadors i càmpings). La protesta va recórrer el passeig marítim del municipi i, tot i que el ruixat va estroncar l’acte final i els parlaments, la manifestació va permetre palpar el malestar que hi ha a la demarcació contra el parc eòlic marí al golf de Roses, els projectes per instal·lar molins a l’Albera o els dels parcs solars que es volen implantar a cavall de l’Empordà i el Gironès.

L’acte final i els parlaments es van haver de posposar per la intensa pluja que va caure. | ACN

Els manifesants reclamaven que la implantació de renovables no es faci «al servei dels oligopolis» i grans empreses, i s’aposti per un model basat en la proximitat. La protesta s’havia convocat tant per terra com per mar. Però el mal temps va fer la guitza, i tan sols un caiac del Club Esportiu del municipi s’hi va sumar des de l’aigua. Les pancartes, això sí, van omplir el passeig marítim. La majoria replicaven el lema de la convocatòria, però també n’hi havia d’altres: «Bon viatge als molins que trenquen el paisatge!» o «Estimo el mar».

Manifestació a l’Escala contra els macroparcs eòlics, marins i solars

Els impulsors de la protesta eren la plataforma Iaeden-Salvem l’Empordà, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), el Fòrum l’Escala i el sindicat Unió de Pagesos. Però al seu darrere, al llarg d’aquests dies, s’hi ha anat sumant fins a una quarantena d’entitats, ajuntaments i associacions. No només ecologistes, sinó també confraries de pescadors o propietaris de càmpings, per exemple.

La manifestació de l’Escala s’emmarca dins les mobilitzacions fetes arreu de Catalunya per reclamar una transició energètica «justa» i no «al servei de les grans empreses». «Reclamem que la generació d’energia s’apropi als punts de consum, i no es basi en un model de grans projectes que no tenen en compte el territori i en posen en perill la biodiversitat», va subratllar el tècnic de la Iaeden, Raül Domínguez.

Allau de projectes

El Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables del 2019 ha suposat l’aparició d’una allau de projectes per instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics, la majoria plantejats a l’Alt Empordà, però també al Baix Empordà. I no només a terra, a Roses s’hi preveu un macro parc eòlic marí que si es tira endavant suposarà torres de 260 metres d’altura mar endins però visibles des del litoral de la Costa Brava.

Onze parcs per a117 aerogeneradors a l’Alt Empordà, però també horts fotovoltaics. No és el primer cop que hi ha sobre la taula macroprojectes i des del territori han demanat en múltiples ocasions que es regulin les ubicacions. Es va arribar a crear un mapa eòlic per part del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, però no s’ha tingut en compte.

Segons les entitats i els ciutadans que estan decidits a protegir el territori, es proposen en «un dels punts més importants de Catalunya per la migració de les aus entre Europa i Àfrica, amb una riquesa arqueològica i biològica incomparable amb altres territoris gironins, l’Albera».

També alerten del parc marí «amb una extensió des de Cadaqués fins a l’Estartit, un exemple molt clar de la desconnexió entre una transició energètica racional i al servei del territori on s’està generant».

I en relació amb els macroparcs solars que s’estan plantejant «als municipis d’Ordis, Navata, Cabanelles, Vilanant, Sant Jordi Desvalls i Foixà» asseguren que «estan sacrificant terrenys agraris indispensables per aconseguir la sobirania alimentària, mentre encara queden milers de metres quadrats de polígons industrials sense ocupar».

Ja han advertit que això té «greus conseqüències per a la continuïtat de la pagesia, en perdre les terres que conreen perquè al propietari li surt més a compte llogar-les als promotors energètics».