La Generalitat tenia dos avions antiicendis aturats mentre demanava que vinguessin els reforços francesos durant el foc de cap de Creus del mes de juliol. El pilot d’hidroavions catalans, Ignasi Figueras, va treballar en l’extinció de l’incendi. El pilot, en una entrevista a Vilaweb, considera que la petició del Govern català era «incongruent» perquè hi havia tres avions aturats a terra.
El Govern català es va queixar que des de l’Estat no s’havia permès l’ús d’hidroavions francesos i es va limitar a l’ús dels mitjans estatals. Segons va dir el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, Joan Delort, els avions eren a Perpinyà i haguessin pogut actuar de manera ràpida després de cobrir un trajecte d’un quart dhora.
Per al pilot català, en canvi, «és una mica incongruent demanar suport quan no aprofites tots els seus mitjans». Parla dels tres hidroavions, dos a Igualada i un a Alguaire que estaven aturats, però d’helicòpters explica que n’hi havia més.
Creu que no es van mobilitzar perquè «si mobilitzes tots els mitjans, la resta del territori queda desprotegit» però afegeix que «això també els passa als francesos si et venen a donar un cop de mà».
Des del seu punt de vista, « si hi ha un incendi cal anar-hi amb tot allò que tens per apagar-lo» i «si després l’espai aeri permet més mitjans i són necessaris, doncs els demanes». Ara bé, «primer al ministeri, després a l’exèrcit i finalment fora de l’Estat».
La Generalitat disposa de dos avions fixos a Sabadell, i tres de campanya, els d’Igualada i Alguaire, explica.
Ignasi Figueras relata en relació amb les situacions complicades que es poden viure que a «Llançà mateix hi havia tramuntana forta i l’orografia abrupta feia que hi hagués turbulències intenses». Per això «entrar a segons quin lloc era complicat perquè l’avió queia i faltava potència per a sortir» obligant a «llegir molt bé el terreny i el vent per no acabar a la gola del llop...».
Per Figueras, «els focs del Pirineu són especialment horribles...» perquè el terreny és molt vertical i has de tenir molt clar què fas i com ho fas. Un helicòpter, per exemple, sempre pot anar baixant i aterrar en un camp. Nosaltres no, nosaltres sempre necessitem velocitat horitzontal. Si anem per sota, caiem».
Treballar en aqueste condicions és difícil perquè «quan està molt turbulent, molt cisellat, amb molta ratxa forta… en zones on jugues molt a prop del terreny com al Pirineu… pot venir una ratxa i deixar-te gairebé sense control aerodinàmic».
El pilot ha actuat a les darreres setmanes a l’Anoia, Conca de Barberà i l’Alt Empordà.
El PSC-Units preguntarà al Govern pels hidroavions d'Igualada i Alguaire que no es van activar per a l'incendi de Llançà
El PSC-Units demanarà explicacions al Govern sobre els hidroavions estacionats a Igualada (Anoia) i Alguaire (Segrià) durant l'incendi que el mes passat va cremar a Llançà i altres municipis de l'Alt Empordà. Ho ha anunciat el diputat Ramon Espadaler, que ha recordat que càrrecs de la Generalitat com el director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, Joan Delort, van criticar públicament el govern espanyol per haver-se negat a demanar ajuda aèria a França, per la proximitat del foc amb la frontera. "Mentre el director Delort maleïa el govern d'Espanya per no activar els hidroavions francesos, resulta que ell no va activar els tres d'Interior que tenia a les bases d'Igualada i Alguaire", ha dit Espadaler a Twitter.
