Un llibre ret homenatge al món de la pesca i de la cuina marinera a l'Alt Empordà i la Costa Brava

«Memòries de la tradició pesquera i gastronòmica de la Costa Brava» immortalitza la memòria de la gent de mar de tretze municipis del litoral gironí

Imatge de Llançà, publicada al capítol dedicat a aquesta vila marinera.

Imatge de Llançà, publicada al capítol dedicat a aquesta vila marinera. / LLUÍS CATALÀ (LA CUINA DE L'EMPORDANET)

Josep López Navarro/Empordà.info

La gent de mar, el món de la pesca i la cuina marinera han estat elements imprescindibles per l'Alt Empordà i la Costa Brava. En ser terres banyades per les aigües mediterrànies, han estat claus pel seu desenvolupament social i econòmic. Ara bé, aquella tradició pesquera, sembla que s'està perdent. O més ben dit, està canviant; tot evoluciona. Conscient d'això, el col·lectiu gastronòmic La Cuina de l'Empordanet va creure oportú immortalitzar un passat que encara ressona, i és així com ha nascut el llibre Memòries de la tradició pesquera i gastronòmica de la Costa Brava. Una publicació que deixa constància d'una època històrica tot fent un itinerari pels ports i municipis del litoral gironí, de nord a sud, a través d’entrevistes a persones vinculades al sector, algunes d’elles filles de poblacions de la comarca com Llançà, Port de la Selva, Roses i l'Escala.

L'obra la conformen tretze capítols, cadascun dels quals es dedica a una població «on es pesca a nivell professional o s'hi ha pescat històricament, encara que l'activitat ara hi sigui anecdòtica o inexistent», segons expliquen des de La Cuina de l’Empordanet. Per fer-ho, com s’ha dit, s'ha comptat amb la participació de testimonis que han viscut aquestes vivències, aportant així un to humà al relat. La majoria són pescadors jubilats. És el cas dels protagonistes del capítol dedicat a LlançàJaume Caball i Joan Batlle; la veu de l'experiència de més de quaranta anys vinculats al món de la pesca. Al Port de la Selva, els testimonis d'un bocinet de la història pesquera al municipi són també dos pescadors ara ja retirats. Es tracta de Joan Ferrer i Salvador Morell, «fills d'un mateix lloc, una mateixa època i un mateix vent» i hereus de famílies vinculades al mar.

Pel que fa al capítol dedicat a Roses, els qui porten la veu cantant són Antoni Falcó i Manel Noguera, pescadors que fa un temps que no exerceixen, però que encara recorden amb passió el seu ofici. I, finalment, a l'Escala descobrim les vivències d'un pescador que es va jubilar ara fa uns anys: Francisco Olivers, en Xicu Tero, que fa una radiografia del passat, el present i el futur de l’ofici de mariner a la localitat.

Cal destacar que la majoria dels protagonistes són fills de llargues nissagues de pescadors. Per això, tots ells recorden, amb enyorança en molts casos, com eren aquells anys en què la pesca havia estat el principal motor de funcionament dels pobles mariners, la qual cosa «s’està perdent». És per aquest motiu que «les declaracions de tots ells serveixen per dibuixar un retrat completament subjectiu i humà del passat, el present i el futur del sector. Acaba sent un homenatge a diverses generacions de pescadors, el peix que han pescat i la cuina que han fet possible», subratllen des del col·lectiu gastronòmic.

«Les declaracions de tots ells serveixen per dibuixar un retrat completament subjectiu i humà del passat, el present i el futur del sector»

Val a dir que la resta de poblacions de la Costa Brava a les quals se’ls hi ha dedicat un capítol són l'Estartit, sa Riera, Tamariu, Llafranc, Calella de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Blanes. A més, a les xarxes socials de la Cuina de l’Empordanet es poden trobar petites càpsules de contingut visibles que completen el relat del llibre.

Receptes marineres

recepta d’un restaurant membre del grupescamarlà bonítollluç anxoves 

Memòries de la tradició pesquera i gastronòmica de la Costa Brava és un projecte cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), a través del Grup d'Acció Local Pesquer (GALP) de la Costa Brava. Els textos han anat a càrrec d'Enric Niell, i les fotografies són obra de Lluís Català.